dimecres, 1 de juny del 2011

Astronomia a l'antiguitat

Si ens poséssim a buscar quina va ser la primera ciència que els homes primitius van necessitar, segurament pensaríem que la aritmètica, ciència que estudia els nombres, i que els hi podia ser útil per a comptar unitats, ja fossin de bestiar o fletxes.

Però hi ha una altra ciència, l'astronomia que també es va desenvolupar des de molt antic. Potser el monument megalític més antic conegut és el de Stonehenge, al sud d'Anglaterra, datat a l'Edat del bronze, uns 3.000 anys aC. Però si continuem buscant veurem que totes les civilitzacions antigues estudiaven l'astronomia i que totes elles han deixat rastres. Tan se val que parlem d'Egipte i Babilònia, com de Mesoamèrica o Europa.

El cel per a ells era màgic tot i que no ho entenien, però l'admiraven i estaven convençuts de la seva influència en la vida humana. A partir d'aquí van sorgir les primeres creences religioses, ja que pensaven que tot estava escrit en el cel.

Tots ells ja sabien que el cicle anual era de 365 dies, o sigui el que es triga en fer una volta al Sol i torna a deixar les estrelles en la mateixa posició que fa un any. Observant tan el sol com la lluna i les estrelles i els planetes van poder estudiar els seus moviments i veure que eren bastant regulars. Això els hi va permetre de fer calendaris basats en la lluna, doncs eren molt visibles els seus canvis. El sol servia més per a controlar el pas del temps durant el dia.

Sortida del Sol en el solstici d'estiu a Stonehenge
La importància de tenir aquest coneixements era simplement un fet de subsistència. Era bàsic conéixer el temps i les estacions, en quina data havien de sembrar les collites i quan les havien de recollir. També els hi servia per saber les dates de les seves celebracions i per orientar-se quan havien de fer viatges. Una altre activitat important era la cacera, doncs en funció de les estacions es produeixen les migracions dels animals i així podien saber en quin moment els podien anar a caçar, doncs sabien quan es movien per un lloc determinat.

Com exemple, els egipcis quan després de l'estiu tornaven a veure l'estrella Sirius, la més brillant de tot el cel, sortir per damunt de l'horitzó abans que el Sol, significava que el riu Nil estava a punt de fer la crescuda i per a ells començava un nou any.

Per altre banda Stonehenge, amb el seu doble cercle de pedres, tenia una configuració i alineació tal que permetia saber per on sortia el sol el dia del solstici d'estiu, el 21 de juny. A Mèxic destaca, encara que ja sigui el segle X, la cultura maia, en especial a Chichén Itzà, on es troba la Gran Piràmide de Kukulkan i la torre de l'Observatori, ambdues relacionades també als els solsticis i equinoccis.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 139 del juliol 2011