Va començar fa uns 4.600
milions d'anys quan un núvol de gas en moviment a l'espai
intergalàctic, format majoritàriament per hidrogen es va començar
a atreure degut a la força de la gravetat. Aquesta núvol, d'uns
quants anys-llum de gran, i potser afectat per l'ona de xoc originada
per l'explosió d'una estrella supernova propera, que el va
inestabilitzar, va fer que poc a poc aquests àtoms i molècules de
l'espai s'anessin apropant i el núvol va començar a agafar entitat,
formant estrelles, una d'elles el Sol.
El núvol estava format
en un 98% per hidrogen i heli, el 2% restant d'altres elements i de
fet va necessitar de l'ordre de 100 milions d'anys per a formar el
Sistema Solar tal com el coneixem.
Com que el núvol estava
girant, a l'anar-se comprimint cap al centre va anar agafant
velocitat de gir, per tal de mantenir el moment d'inèrcia del
conjunt tal com exigeixen les lleis de la física. Així que, el
núvol es va anar aprimant i expandint per la part exterior, agafant
una forma com d'ou ferrat, el rovell al centre i el blanc estès per
les vores. La major part de la massa va anar a parar al centre i va
donar origen primer a una protoestrella i posteriorment a la nostra
estrella, el Sol. Al mateix temps, per les vores es van començar a
formar els planetesimals, al començar-se a ajuntar altres àtoms que
després es convertirien en el planetes.
 |
| Imatges del Sistema Solar en formació |
En aquestes condicions a
la part central, els àtoms s'anaven trobant cada cop més a prop els
uns dels altres i xocaven amb més freqüència, fent pujar la
temperatura amb el qual agafaven més velocitat i encara xocaven més
fort. Quan la temperatura va arribar als 15 milions de graus van
començar les reaccions nuclears.
Mentre en el disc
d'acreció, les vores que dèiem, els grans de pols inicials s'anaven
ajuntant formant partícules més grosses que, poc a poc, atretes per
la força de la gravetat anaven formant cossos més grans. Com que la
temperatura de l'estrella començava a pujar, els materials volàtils,
com l'aigua, el metà, que s'evaporen a poca temperatura, van
començar a marxar cap a la part exterior del disc, així a
l'interior es van crear els planetes amb nucli rocós i punt de fusió
alt i a la part de fora els planetes gasosos, quan ja aquells
compostos volàtils es tornaven sòlids de nou al refredar-se.
La Terra va quedar
formada fa 3.900 milions d'anys, preparada per anar fent etapes fins
a consolidar la vida damunt de la seva superfície.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 140 del agost 2011
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 140 del agost 2011
