D'entrada
cal dir que es diuen boreals perquè ens van descobrir en l'hemisferi
nord, però més tard també es van veure a l'hemisferi sud i allà
es diuen australs. El nom correspon al de la deessa romana de
l'albada, Aurora, i al nom del vent del nord segons els grecs i va
ser donat per l'astrònom francès Pierre Gassendi al 1621, encara
que aquestes llums ja eren conegudes pels grecs. En anglès les
anomenen Northern/Southern Lights o Llums del Nord/Sud.
El
seu aspecte és com el d'un gran teló de teatre penjat del cel i que
es va movent fent formes ondulades. També pot adoptar altres
aspectes, com cordes o arcs. En quant al color pot variar segons
estigui originada per àtoms d'oxigen o nitrogen, el primer les
provoca de color verd o marró-vermellós i el segon o bé blau o
vermell. De totes formes també es poden barrejar els colors i
obtenir-se rosa, groc o violat.
L'origen
de les aurores està molt lligat a l'activitat del Sol, quan aquest
astre produeix tempestes o fortes erupcions de la corona solar, és
quan el vent solar és més actiu i ens arriba fins a nosaltres amb
més força. Normalment sol coincidir amb màxims d'activitat solar,
que es produeixen cada 11 anys. Aquest vent, molt energètic,
carregat de partícules, majoritàriament protons, arriba fins a la
part alta de l'atmosfera o ionosfera, a uns 80 km d'alçada, i es
conduït i accelerat segons les línies del camp magnètic de la
terra, el qual ens protegeix, en direcció als pols magnètics.
Per
aquest motiu es veuen més sovint les aurores en aquestes zones,
doncs allà és on xoca amb els gasos que formen l'atmosfera i que, a
l'ionitzar-se, agafant energia del vent solar i després tornant-la,
emeten llum visible. El millors llocs d'observació es troben a
l'hemisferi nord, com Alaska, Canadà, Groenlàndia o Lapònia, ja
que al sud només seria possible visitant l'Antàrtida.
A
d'altres planetes també es produeixen aurores, tal com s'ha detectat
amb el telescopi Hubble sobre Júpiter i el seu satèl·lit Io i
Saturn. De forma menys important també s'han confirmat aurores sobre
Neptú, Urà, Venus i Mart.
A
Banyoles, segons indica Enric Estragués al seu llibre “El temps de
Banyoles del 1900 al 2005” es va veure una el 29 de setembre de
1957, de color vermell-taronjós cap a les nou del vespre. A
Catalunya va haver una de molt important el 25 de gener del 1938, en
plena guerra civil i també existeix un altre informe d'una de color
rosaci el 6 d'abril del 2000, vista des de Figueres, segons està
descrit a Astrogea.org.
Igual
que els eclipsis totals de sol, les aurores són uns dels fenomens
més fantàstics i macos per observar, no et deixen indiferent.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 141 del setembre 2011
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 141 del setembre 2011