dilluns, 8 d’agost del 2011

Aurores Boreals

D'entrada cal dir que es diuen boreals perquè ens van descobrir en l'hemisferi nord, però més tard també es van veure a l'hemisferi sud i allà es diuen australs. El nom correspon al de la deessa romana de l'albada, Aurora, i al nom del vent del nord segons els grecs i va ser donat per l'astrònom francès Pierre Gassendi al 1621, encara que aquestes llums ja eren conegudes pels grecs. En anglès les anomenen Northern/Southern Lights o Llums del Nord/Sud.

El seu aspecte és com el d'un gran teló de teatre penjat del cel i que es va movent fent formes ondulades. També pot adoptar altres aspectes, com cordes o arcs. En quant al color pot variar segons estigui originada per àtoms d'oxigen o nitrogen, el primer les provoca de color verd o marró-vermellós i el segon o bé blau o vermell. De totes formes també es poden barrejar els colors i obtenir-se rosa, groc o violat.

L'origen de les aurores està molt lligat a l'activitat del Sol, quan aquest astre produeix tempestes o fortes erupcions de la corona solar, és quan el vent solar és més actiu i ens arriba fins a nosaltres amb més força. Normalment sol coincidir amb màxims d'activitat solar, que es produeixen cada 11 anys. Aquest vent, molt energètic, carregat de partícules, majoritàriament protons, arriba fins a la part alta de l'atmosfera o ionosfera, a uns 80 km d'alçada, i es conduït i accelerat segons les línies del camp magnètic de la terra, el qual ens protegeix, en direcció als pols magnètics. 
 

Per aquest motiu es veuen més sovint les aurores en aquestes zones, doncs allà és on xoca amb els gasos que formen l'atmosfera i que, a l'ionitzar-se, agafant energia del vent solar i després tornant-la, emeten llum visible. El millors llocs d'observació es troben a l'hemisferi nord, com Alaska, Canadà, Groenlàndia o Lapònia, ja que al sud només seria possible visitant l'Antàrtida.

A d'altres planetes també es produeixen aurores, tal com s'ha detectat amb el telescopi Hubble sobre Júpiter i el seu satèl·lit Io i Saturn. De forma menys important també s'han confirmat aurores sobre Neptú, Urà, Venus i Mart.

A Banyoles, segons indica Enric Estragués al seu llibre “El temps de Banyoles del 1900 al 2005” es va veure una el 29 de setembre de 1957, de color vermell-taronjós cap a les nou del vespre. A Catalunya va haver una de molt important el 25 de gener del 1938, en plena guerra civil i també existeix un altre informe d'una de color rosaci el 6 d'abril del 2000, vista des de Figueres, segons està descrit a Astrogea.org.

Igual que els eclipsis totals de sol, les aurores són uns dels fenomens més fantàstics i macos per observar, no et deixen indiferent.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 141 del setembre 2011