dimarts, 5 de juny del 2012

L'Homo Sapiens i l'energia


Més o menys tots entenem el concepte d’energia, que és una magnitud física en la que podem expressar conceptes com el treball útil que fem o la quantitat de calor que generem fent alguna feina. En el Sistema Internacional es mesura en joules, però també es podria expressar en quilowatt-hora o en electró-volts, segons lo gran o petit que sigui el rang de l’energia que volem donar a conèixer.

Una forma antiga de parlar de potència era la de Cavall de Vapor, tot fent relació entre aquest animal i la seva potència. En física la potència és l’energia produïda per unitat de temps. Però per milers d’anys la capacitat de l’home per desenvolupar la seva potència només es basava en les seves pròpies mans i aquestes no li donaven més que un vuitè de cavall de vapor. Això va ser va així fins fa un cent mil anys quan va començar a desenvolupar eines manuals.

En aquests moments amb la construcció de llances, ganivets i macetes va aconseguir millorar la força dels seus braços, punys i barres. Va poder matar animals més grossos i menjar-los millor, aprofitar-los més bé. Ara ja era capaç de generar un quart de cavall de vapor, havia duplicat la seva capacitat de produir energia.

Amb el final de l’era glacial i, posteriorment, el sedentarisme i la domesticació d’animals, la producció d’energia va assolir els nivells d’un cavall de vapor, ja que utilitzava aquests animals, cavalls i bous, com eines per a fer el treball.

L’etapa següent per incrementar la disponibilitat d’energia es va produir quan la seva societat va entrar en una etapa esclavista. Això significava que una persona era capaç d’utilitzar centenars d’esclaus per a fer una feina i obtenir així més energia de cop. Però aquesta no era la forma de treballar de l’homo sapiens medi, aquest seguia disposant només de la seva pròpia capacitat individual o de la del seu propi cavall o bou, si en tenia.

No va ser fins a la Revolució industrial amb el descobriment de les lleis de la gravetat per part d’en Newton, que es va avançar en el sentit de poder crear màquines que aportessin més potència. Al segle XIX van sorgir les primeres màquines propulsades amb vapor, com ferrocarrils i vaixells, amb el qual la potència mitja per cada homo sapiens va pujar a l’escala de desenes o centenars de cavalls de vapor.

A finals del segle XIX va sorgir el descobriment de la força electromagnètica, o sigui l’electricitat, que va representar un gran salt des del punt de vista energètic. I ara fa 50 anys amb el descobriment de la força nuclear, aquesta capacitat s’ha ampliat encara més, quasi per un factor d’un milió, que és el que proporcionen les reaccions nuclears de fissió i fusió dels àtoms, o més simplement reaccions atòmiques.

Per passar del vuitè de cavall al cavall han calgut milers d'anys i d'aquest als milions de cavalls només 200 anys. Fa pensar.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 151 del juliol 2012