En el nostre entorn les distàncies les mesurem en les
unitats que ens són més pràctiques. Algunes ho fem en metres, però
si la cosa a mesurar és més petita passem a fer-ho en centímetres
o mil·límetres.
Pel contrari quan pugem la grandària de l'objecte a
mesurar, normalment parlem de quilòmetres. Dins del nostre planeta
els valors màxims no passen del milers de quilòmetres, com la
circumferència del mateix, 40.000 km.
Ara, quan entrem en distàncies superiors, com la que hi
ha entre la Terra i la Lluna, encara es pot parlar en quilòmetres,
doncs ens trobem dintre de les sis xifres, 360.000 km. Però quan
volem parlar de la distància al Sol, ja comencem a tenir problemes
de zeros, doncs parlem de 150.000.000 km.
Així que dins del món de l'Astronomia es busca
treballar amb unitats més petites, de tal forma que la distància
entre la Terra i el Sol es defineix com una Unitat Astronòmica (UA).
Així el planeta Mercuri es troba a 0,4 UA del Sol, Saturn a 9,5 UA i
Neptú a 30 UA. Els cosos més allunyats es troben a 100.000 UA,
estem parlant dels cossos que circulen pel Núvol d'Oort, a
l'extraradi del Sistema Solar.
Però clar, això és dintre del Sistema Solar, quan
busquem el següent cos a l'espai ja tenim que anar a trobar una
estrella, en aquest cas la més propera és Alfa-Centauri, la més
brillant de la constel·lació del Centaure que es troba a 266.000
UA. Ja tornem a tenim masses zeros.
 |
| Distàncies en l'univers |
El següent pas va ser utilitzar la velocitat de la llum
com referència, per tant, si comptem quant de temps està viatjant
la llum des d'Alfa-Centauri fins als nostres ulls ens sortirà una
xifra al voltant de 4,2 anys-llum (a.l.). A partir d'aquí ja saltem
a la màxima distància, la grandària de l'Univers i ens anem fins
als 13.700 milions d'anys llums.
De
totes formes els astrònoms tenen encara una altre forma de mesurar
distàncies, en parsecs, que significa "paral·laxi
d'un arc de segon", que utilitza la trigonometria per al seu
càlcul. Un parsec equival a 3,26 a.l.. que en km seria un 3 seguit
de 16 zeros. Una xifra astronòmica.!!
Ara bé, els anys-llum també ens serveixen per a
mesurar el temps. D'igual manera quan observem la lluna, no la veiem
tal com és en aquell precís moment, sinó com era fa un 1,2 segons,
doncs la llum que ens arriba ha trigat en viatjar des d'enllà aquest
temps, que és el que necessita per fer-ho a la seva velocitat de
prop de 300.000 km/s.
Si parlem del Sol el temps que triga en arribar-nos la
seva llum ja puja una mica més, ara ja necessita 8m 20s, doncs es
troba a uns 150 milions de quilòmetres de distància.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 152 de l'agost 2012
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 152 de l'agost 2012
