dilluns, 15 de desembre del 2014

Salvem els decimars del Pla de l'Estany

El decimar o terme delmer és una fita o pedra termenera que assenyala el límit d'una extensió parroquial. Si fos simplement una fita indicaria fins a on arriba l'autoritat d'un ajuntament, però com que té inscrit a ambdues cares de la pedra els noms de dues parròquies, parlem de decimars.

En el nostre cas parlem dels límits d'una parròquia o delmari i tenia per objecte saber a quina parròquia d'entre totes les que hi havia pels voltants del territori li corresponia pagar el delme, o sigui, la desena part dels rendiments que produïa la terra. Aquesta llei amb origen en els temps bíblics de Moisès establia que una desena part dels fruits de la terra calia entregar-los als sacerdots pel manteniment del culte. Durant el primers temps del cristianisme aquesta era una pràctica pietosa que amb el temps, potser pel decaïment en la seva pràctica, esdevingué forçosa. Concretament va ser en Carlemany qui va dictar dues disposicions els anys 779 i 794 a tal fi.

Pel que respecte a Catalunya i Aragó es va introduir aquesta obligatorietat pel fet de ser part de la Marca Hispànica en aquells moments. Dita llei no va ser derogada fins el 1841 en temps d'Isabel II.

Fet aquest apunt històric hem de dir que en la nostra comarca es troben descrits tres decimars coneguts pels noms de les propietats a on es troben, com són can Guillot, can Pi i can Vicens, actualment totes pertanyen al municipi de Vilademuls, però anteriorment eren de diferents parròquies, Sant Esteve, Olives i Vilamarí i aquí raïa la diferència per la qual calia identificar cada tros de territori.

Mapa de situació dels decimars entre Vilamarí, Olives i Sant Esteve de Guialbes


Podem trobar una descripció ben completa dels decimars en el llibre El Patrimoni del Pla de l'Estany editat al 2005 pel consell Comarcal i també una bona col·lecció de fotos a l'arxiu en línia de l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany fetes per n'Esteve Palmada Romans l'any 2001, guardades dins del Fons ACPE180-10.

Ja en l'any 2001 es va dur a terme una campanya, tal com es pot llegir al diari El Punt el dia 4 abril de 2001 en un escrit fet per Mª Àngels Pagès.                 http://www.bohigas.com/Noticies/Arqueolo/N040401b.htm

En aquest diari es recull la informació de que el Consell Comarcal, a proposta de l'alcalde de Vilademuls el 2001, Josep Vicens, al temps President del mateix Consell, els ha declarat  béns cultural d'interès local, corresponents a la categoria de monument històric i es planeja recuperar-los del seu lloc al bosc i portar-los a l'ermita d'Olives per tal de salvaguardar-los. Potser avui en dia, passats ja 12 anys d'aquella proposta, seria millor portar-los al nou museu que es vol obrir a Vilademuls. Al temps es col·locaria en el lloc original una còpia, més petita, feta també en pedra.

Decimar de can Vicens
Decimar de can Vicens en el seu estat actual (2014)

Segons els estudis arqueològics efectuats en aquell moment es van datar cap al segle XVII.

Fent una mica més de recerca, la paraula decimar no es troba ni al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ni a l'Alcover Moll. També s'ha contactat amb l'Arxiu Diocesà de Girona per a veure d'ampliar la informació, però segons ens han dit, la millor manera de buscar aquesta informació hagués estat mirant els llevadors i els delmes que es pagaven a la parròquia però no s'ha conservat cap d'aquests llibres.

Ara bé fent una simple comparació de l'estat de les pedres es pot comprovar l'estat de degradació en el qual es troben, especialment el decimar de can Vicens el qual s'està exfoliant tal com es pot veure en la foto del 2001 i l'actual en la qual li estan desapareixent part del text gravat a la pròpia pedra. A més tots tres estan perdent verticalitat i amb el temps poden arribar a caure i desaparèixer de la vista un cop s'hagin cobert de restes vegetals, excepte el de can Pi, que al trobar-se dins d'una propietat tancada, és el mateix propietari qui s'encarrega de mantenir-lo net.
Decimar de can Guillot

Els altres dos, el de can Guillot i de can Vicens es troben dins de zona boscosa amb una certa facilitat per accedir-hi si se saben les seves coordenades.

Al llarg del 2014 i, gràcies a en Josep Vicens, s'han identificat dos decimars més, ara ja en seran cinc. Tots dos també al terme municipal de Vilademuls. El primer d'ells es troba en una finca ramadera prop de Sant Esteve de Guialbes, coneguda com can Menció, i es manté en una zona ben accessible i cuidada a la vora d'un camí interior de la finca. També presenta les inscripcions a banda i banda, identificant les parròquies de Sant Esteve i d'Olives com a receptores del delme corresponent a aquelles terres.
Decimar de can Menció
Decimar de can Pi
Decimar de can Fuster






















La cinquena pedra termenera parroquial es troba en la finca de cal Fuster, en un bosc proper. La seva situació no és tan bona com l'anterior, doncs es troba quasi totalment ajeguda sobre un costat, encara que l'estat general de la pedra sembla bo i es poden llegir també a cada costat els noms de les parròquies, Sant Esteve i Olives.

Des del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles volem fer una crida a les institucions competents en el manteniment del nostre patrimoni per tal que en tinguin cura d'ell i exerceixin totes les accions necessàries per a dur-la a terme, evitar que es malmeti i puguem gaudir de la seva contemplació nosaltres i les generacions futures, doncs forma part de la nostra història.


També volem aprofitar per a fer una crida a totes les persones que tinguin informació sobre altres pedres termeneres o decimars que ens la facin arribar al Centre d'Estudis Comarcals.


Publicat a la revista "El Pla de l'Estany" editada pel Consell Comarcal en el seu nº 78 del desembre de 2014. Article escrit en col·laboració amb en Miquel Rustullet.

dijous, 4 de desembre del 2014

Evolució estelar – Diagrama H-R

Quan el gas interestelar format majoritàriament per hidrogen està prou fred de forma que només l'afecti la força de la gravetat, però cap de les altres forces bàsiques, comencen a ajuntar-se els àtoms per formar grumolls de matèria. Activats per aquesta atracció i amb molta paciència, vull dir milers d'anys, es comencen a escalfar transformant en calor intern una part de la seva energia.

Així s'aniran escalfant fins que siguin capaces d'engegar la reacció nuclear de combustió de l'hidrogen en heli quan estiguin per sobre dels 10 milions de graus. Aquí ja ha nascut una estrella. Ara, segons la seva massa i edat lluirà d'una forma o altra, podrà ser blava, blanca, groga, taronja i fins tot vermella o el que és el mateix tindrà una temperatura superficial més alta o més baixa.

Aprofitant aquesta característica de color/temperatura i la seva lluminositat, dos astrònoms Ejnar Hertzsprung i Henry Norris Russell, el primer danès i els segon estatunidenc, cap a 1910 van elaborar de forma independent aquesta forma de classificar els estels coneguda com diagrama de Hertzsprung-Russell o diagrama H-R de color-luminositat.

En aquest gràfic es pot veure una diagonal, anomenada principal, que va de l'angle esquerra superior on es troben les estrelles més calentes i blavoses fins a l'altre extrem on hi ha les vermelles i més fredes. En aquesta seqüència principal és on es troben el 90% d'elles només pel fet d'estar cremant hidrogen. La gegant blava Rigel d'Orió trigarà uns milions d'anys en cremar-lo i Pròxima Centauri, nana roja i l'estrella més propera a nosaltres, l'anirà cremant durant milers de milions d'anys.


Per sobra de la diagonal cap a la banda dreta alta estan les gegants i supergegants vermelles que han arribat fins aquí després de sortir-se'n de la diagonal a l'anar deixant de cremar hidrogen i començar a cremar heli en carboni i oxigen. I per sota de la diagonal, cap a la banda esquerra es troben les nanes blanques.

La nostra estrella, el Sol, es troba cap a la meitat de la diagonal, al centre del dibuix. Va entrar per la banda dreta com una nebulosa protosolar transformada després en estrella tipus T-Tauri i va anar a parar, per la seva massa i temperatura cap el centre del gràfic. D'aquí a uns dos mil milions d'anys començarà a cremar heli i s'anirà desplaçant cap a la dreta i cap amunt a la zona de les gegants vermelles. Es farà tan grossa que acabarà volatilitzant els planetes interiors fins a Mart. Després s'anirà movent de forma horitzontal per la part alta fins al costat esquerra on ja haurà passat a la fase de nebulosa planetària i continuarà baixant pel mateix costat fins acabar com a nana blanca.

El diagrama de H-R s'utilitza per definir els diferents tipus d'estrelles i comparar les previsions teòriques de la seva evolució obtingudes per models informàtics amb les observacions d'estrelles reals i va servir per entendre com evolucionava la vida de les estrelles.


Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 180 del desembre 2014