És una paraula que els nens ja estudien a l’escola, però que
potser amb el pas dels anys hem deixat de recordar exactament. La
definició és molt simple, correspon al camí aparent que traça el
Sol en el seu camí pel cel. Si imaginem que una esfera gegant amb el
centre a la Terra engloba tot el sistema solar, o sigui Sol i
planetes, seria un cercle per on anirien passant, tots ells, al llarg
dels mesos.
A més si a la mateixa esfera gegant li dibuixéssim un altre cercle
que fos la projecció de l’equador terrestre veuríem que entre els
dos cercles hi hauria un angle de 23º 27’. Aquest segon cercle
l’anomenem equador celeste.
Amb aquests dos cercles imaginaris en el cel podem fer molts càlculs.
Podem calcular les estacions. Imaginem que el Sol, circulant per
l’eclíptica, es troba en el punt d’intersecció dels dos cercles
i que va en direcció de posar-se a la part superior del cercle de
l’equador. Així, a partir d’aquest moment de l’any el Sol
circularà per aquesta zona i, per tant, il·luminarà durant més
hores l’hemisferi nord que el sud.
Una altra conseqüència serà que els raigs del Sol ens incidiran
més verticals sobre l’hemisferi nord que en el sud, ens escalfarem
més i nosaltres anirem cap a l’estiu i al sud aniran cap a
l’hivern. Quan seguint el seu camí torni a tallar-se amb l’equador
celeste, començaria la tardor al nord i la primavera al sud. Els
punt de tall els anomenem equinoccis, que són quan el dia i la nit
duren el mateix, 12 hores.
Ens hem fixat que el Sol, a la nostra latitud, circula més alt a
l’estiu que a l’hivern? Podem fer un simple observació, sempre
en un lloc concret, observant l’ombra que projecta el Sol al
migdia, a les 14 hores en temps civil i a les 13 hores a l’hivern.
Podem fer-ho en una habitació de casa orientada cap el sud. Si ho
fem els dies del solstici, 21 de juny i 23 de desembre, la diferència
serà màxima. També altre observació que us recomano és de veure
quan el Sol es pon i, si teniu una finestra orientada a l’oest,
quin angle fa amb una porta o un passadís. Observareu una notable
diferència entre la posició de la posta a les dues dates del
solstici. També hi podeu fer una foto per a visualitzar-ho millor.
Per l’eclíptica també hi circulen tots els planetes. Quan mirem
el cel de nit també es bastant fàcil de trobar l’eclíptica, tan
si hi ha algun planeta visible com pel fet de que per ella circula la
lluna. També hi podrem trobar totes les constel·lacions anomenades
zodiacals, les 12. Però esteu segurs de que el Sol només circula
per les 12 constel·lacions zodiacals? Jo crec que circula per 13 i
tampoc està un mes dintre de cadascuna, doncs unes són més grans
que d’altres. Curiós oi? Busqueu una carta estel·lar, un
planisferi o busqueu per internet, veureu que també circula per
Ophiucus, el caçador de serpents o Serpentari.
Aquest article està inspirat en el llibre «Aprender astronomia»
(Ed. Marcombo) de Jordi Lopesino
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
186 del juny de 2015
