Són
les que a simple vista quan mirem el cel a ull nu semblen una sola
estrella, però que quan les mirem amb prismàtics o telescopi, les
podem descompondre en dues. En molt poc casos som capaços de separar
les dues estrelles. Aquest és el cas d'Alcor i Mizar de la Óssa
Major que ja eren utilitzades en temps dels romans com una prova de
bona vista per poder ingressar a les legions si les podies arribar a
veure independentment.
No
totes les estrelles dobles són realment parella, molts cops les
perspectives fan que estiguin visualment al tocar l'una de l'altre,
però físicament estiguin molt allunyades, aquest és el cas de les
estrelles dobles òptiques o visuals. En aquesta situació no
existeix cap interacció gravitatòria entre elles i és pura
casualitat que es vegin juntes.
Quan
sí que tenen interacció gravitatòria parlem llavors de sistemes
binaris, la de major brillantor sol ser la primària i l'altre la
secundària. En el nostre sistema solar si el planeta Júpiter hagués
aconseguit tenir deu vegades més massa, s'hagués encès com
estrella i estaríem en un sistema binari d'estrelles. Potser llavors
no hagués existit la vida.
Les
estrelles dobles es poden classificar en quatre grups segons el tipus
d'aparell necessari per a detectar-les o per les característiques de
la pròpia parella, així tenim:
-Visuals,
quan les podem veure amb un telescopi
-Espectroscòpiques,
quan cal un espectròmetre per a resoldre-les
-Eclipsants,
que poden ser de qualsevol dels dos grups anteriors, però que una
estrella eclipsa a la seva companya i fa variar la serva corba de
llum. També se les anomena variables.
-Astromètrica,
quan no es pot separar amb telescopi, però es detecta una anomalia
en el seu moviment orbital degut a la presència de la seva companya
invisible.
 |
| Sistema doble Alcor i Mizar a l'Óssa Major |
La
primera estrella doble va ser descoberta el 1650 per l'astrònom
italià Riccioli qui va separar l'estrella Mizar en dues, Mizar A i
Mizar B. Altres pensen que en Galileu i Castelli el 1617 ja les van
observar. Per tant aquest és un sistema, en principi triple, però
finalment s'ha descobert que les dues Mizar són al seu temps dobles,
així que el sistema Alcor-Mizar complet és quíntuple.
Altres
estrelles dobles destacables són:
-Albireo,
la principal del Cigne, la del bec, format per una estrella groga de
magnitud i una de blava unides gravitatòriament.
-Algol,
la segona estrella de la constel·lació de Perseu, que també es
coneix com l'estrella del Diable. És un sistema binari eclipsant.
Normalment és de magnitud 2,1 però cada cert temps baixa fins a 3,4
durant uns 3 dies degut a que la seva companya l'eclipsa. De fet és
un sistema ternari.
-Sírius,
la més brillant del cel, al Ca Major, format per una estrella blanca
i una nana blanca.
Quasi
el 50% de les estrelles estan formades per sistemes binaris i un 10%
d'aquest són sistemes múltiples amb més estrelles. Molts sistemes
tenen també planetes.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
195 del març de 2016
