Aquesta sonda
llançada el 5 d'agost de 2011 per la NASA va arribar a Júpiter el
juliol de 2016, després de rebre una assistència gravitacional per
part de la Terra, l'octubre de 2013. S'espera que estigui orbitant el
planeta durant 20 mesos i acabi la seva feina el febrer de 2018,
després d'haver efectuat 37 òrbites al planeta.
El principal
objectiu de la sonda és entendre l'origen i evolució de Júpiter i
la seva densa capa de núvols que defensen els secrets de les
condicions de la formació del sistema solar. Es vol conèixer millor
la composició, temperatura i patrons de moviment d'aquests núvols.
Júpiter és un exemple, proper, d'un planeta gegant que ens pot
ajudar a entendre la formació d'altres sistemes solars descobert
prop d'altres estrelles.
Amb tota la seva
instrumentació investigarà l'existència d'un nucli planetari
sòlid, farà un mapa del seu intens camp magnètic, que es pensa
està originat per un nucli d'hidrogen tan compactat que ha
esdevingut metàl·lic i es comporta com un fluid. Mesurarà la
quantitat d'aigua i amoníac a la seva atmosfera més pregona. També
observarà les seves aurores.
L'actual teoria
sobre la formació del sistema solar comença amb el col·lapse d'un
gegantí núvol de pols i gas, la major part del qual va originar el
nostre proto-sol. Com el Sol, Júpiter està format majoritàriament
per hidrogen i heli, capturant les restes que el Sol va deixar. Ara,
com va ocórrer no està clar. Els científics es pregunten si primer
es va formar un nucli planetari que va capturar gravitacionalment el
gas o si una regió, inestable dins del núvol de gas, va engegar la
formació de planetes.
Júpiter, degut a la
seva mida i de que, segurament, va ser el primer planeta en
formar-se, va tenir una clara influència a la formació i evolució
de la resta de cossos que orbiten el Sol. Tampoc es coneix quant
oxigen conté ni com s'origina el seu potent camp magnètic. Tampoc
es coneixen fins a on, en profunditat, arriben les seves bandes
acolorides de núvols.
El planeta es troba
cinc cops més lluny del Sol que la Terra i, per tant, rep 25 vegades
menys de llum solar que nosaltres. Malgrat això Juno serà la
primera sonda alimentada amb energia solar a pesar de la distància.
Així que els seus tres panells solars s'estenen des del cos
hexagonal de la sonda donat-li una envergadura de 20 metres. Mentre
orbita gira dos cops per minut per a mantenir l'estabilitat i que
tots els aparells tinguin l'oportunitat d'apuntar cap a Júpiter.
Pren 14 dies fer una òrbita completa al planeta, el qual gira sobre
sí mateix cada 8 hores.
La sonda
s'aproximarà fins a una distància de 5.000 km i també intentarà
evitar les zones d'intensa radiació al voltant del cinturó
equatorial per protegir els seus aparells. Al cap de dos anys
d'orbitar-lo, Juno haurà completat la seva missió principal i els
científics decidiran el seu final.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
215 del novembre de 2017