El passat mes de
març va morir a l'edat de 76 anys, Stephen Hawking, prestigiós
cosmòleg que va revolucionar la forma de pensar i entendre
l'Univers. Nascut a Cambridge on va estudiar física, decantant-se
després per la física teòrica, tot i que ell volia iniciar-se en
matemàtiques.
Va fer el doctorat
amb un altre gran cosmòleg anglès, en Dennis Sciama, i el va
obtenir el 1966 fent una tesi sobre Les propietats de l'univers en
expansió. Des del 1979 va ocupar el lloc de professor titular de
la Càtedra Lucasiana de matemàtiques fins el 2009, càrrec havia
estat ocupat prèviament per Sir Isaac Newton.
Als 21 anys se li va
diagnosticar la malaltia de l'ELA, esclerosi lateral amiotròfica, i
els metges li van donar, com a molt tres anys de vida. Encara i tot,
es va casar i va tenir tres fills.
La seva imatge s'ha
convertit en la del major divulgador de la ciència, especialment
l'astronomia, a un nivell similar al de Carl Sagan. Si haguéssim que
triar entre les seves activitats més destacables, hauríem de
començar sense cap dubte pel treball sobre els forats negres,
intentant fer una descripció de la seva evolució des del punt de
vista de la física quàntica. També va descriure (1976) la
radiació, anomenada de Hawking, que permet que un forat negre, en
contra del que es pensava, es pugui arribar a evaporar. Això sí, en
milers de milions d'anys.
També va estudiar
les lleis bàsiques que governen l'univers. Amb en Roger Penrose van
proposar que el forats negres eren com el Big Bang, però del revés.
Partint de la Teoria General de la Relativitat d'Einstein deduïren
que l'espai i el temps va tenir el seu principi en el moment del Big
Bang i tindran la seva fi com forats negres. Encara que aquesta fi
sigui d'aquí a 20.000 milions d'anys.
Un altre estudi
sobre la qual va destacar va ser la Teoria del Tot, on
suggereix que l'univers evoluciona segons unes lleis ben definides.
Deia que aquestes ens poden dur a trobar les respostes de com va ser
l'origen de l'univers. Igualment cap a on va i com acabarà. Abans
del moment del Big Bang, defensava, que no existia res, que aquell
moment va ser una singularitat en la qual no aplicaven les lleis de
la física.
Tota aquesta
temàtica tan complexe intentava difondre-la de forma senzilla tal
com va assajar a La breu història del temps (1988), llibre
del qual va vendre 10 milions d'exemplars. I el va tornar a atacar de
nou amb Brevíssima història del temps (2005) on intentava
fer-se comprendre millor.
Altres llibres seus
van ser Forats negres i universos primitius i altres assajos
(1993),
L'univers en una closca de nou (2001), El gran disseny
(2010).
Darrerament es va
interessar en temes d'intel·ligència artificial, que veia com un
risc per la humanitat, o en el canvi climàtic, indicant que el
planeta Terra es convertiria en inhabitable, tal com ho és Venus, si
no es frenava el descontrol de temperatura ambiental.
Descansi en pau.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
220 de l'abril de 2018