La meitat de les
estrelles tenen algun tipus de planeta. En el nostre veïnat, posem
una esfera de 300 anys-llum de radi, poden existir uns 3.700
exoplanetes.
La majoria de les
300 estrelles més properes al Sol son nanes vermelles (NV). Aquestes
representen un 70% del total d'estrelles de la Via Làctia. Son més
fredes que el Sol, superficialment arriben fins a 3.500º C, en lloc
dels 6.000º C del nostre astre i no poden arribar a cremar heli,
només hidrogen, com combustible nuclear. Viuen fins a 100 vegades
més anys que la nostra estrella. També tenen una massa més petita,
entre un 8 i un 50% del Sol.
Dels diversos
mètodes per a detectar exoplanetes, principalment el de velocitats
radials i el trànsits, les NV ofereixen entre 50 i 200 cops més de
facilitats per a trobar-los al seu voltant. Aquest exoplanetes tenen
el període de translació més curt i es troben més a prop de la
seva estrella, és a dir son sistemes més compactes. En proporció
estarien més a prop que Mercuri del Sol. Així el seu trànsit pot
ser de 20 dies quan el de la Terra és d'un any.
Encara i tot de
trobar-se tan a prop de la seva estrella, NV, aquest planetes es
troben dins de la zona habitable atès que aquest tipus d'estrelles
son més fredes. La zona habitable es considera la que permet que al
damunt de la superfície de l'exoplaneta estudiat hi pugui haver
aigua líquida, o sigui, estigui entre 0 i 100º C. Per tan,
susceptible de contenir vida tal com l'entenem.
Fins el 2016
s'havien identificat 496 estrelles segons el program Pale Red Dot.
Aquesta investigació dirigida per l'astrònom nascut a Ullastrell
(Barcelona) el 1979 i que treballa a la Universitat Queen Mary a
Londres, va ser la que va identificar l'exoplaneta proper a Pròxima
Centauri B a l'agost de 2016.
Actualment estan
estudiant altres dues estrelles NV, la de Barnard i la coneguda com
Ross 154, ambdues properes al sistema solar.
El que ara
intentaran serà caracteritzar l'exoplaneta. Saber si té atmosfera i
veure si existeixen biomarcadors en ella, com anhídrid carbònic
CO2, ozò O3 i metà CH4. Per ara,
no tenim cap indici de que no és habitable, encara que no ho sabem.
Cal estudiar la quantitat d'aigua inicial que tenia l'exoplaneta,
veure quants ha perdut com volàtils, per la radiació rebuda degut a
la seva proximitat a l'estrella. També caldrà estudiar si posseeix
camp magnètic que la protegeixi o no i com actuen sobre ella la
força de marea que la poden fer escalfar.
El mateix com si
estudiéssim el nostre planeta. Cal fer un estudi complert per
conèixer les condicions originals de creació de l'exoplaneta i
veure quina ha estat la seva evolució
Si estiguéssim a la
superfície d'aquest exoplaneta veuríem la NV, el seu sol, tres cops
més gran que el nostre Sol en el cel i rebríem 60 cops més de
radiació.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
222 del juny de 2018