diumenge, 3 de juny del 2018

Nanes vermelles i exoplanetes


La meitat de les estrelles tenen algun tipus de planeta. En el nostre veïnat, posem una esfera de 300 anys-llum de radi, poden existir uns 3.700 exoplanetes.

La majoria de les 300 estrelles més properes al Sol son nanes vermelles (NV). Aquestes representen un 70% del total d'estrelles de la Via Làctia. Son més fredes que el Sol, superficialment arriben fins a 3.500º C, en lloc dels 6.000º C del nostre astre i no poden arribar a cremar heli, només hidrogen, com combustible nuclear. Viuen fins a 100 vegades més anys que la nostra estrella. També tenen una massa més petita, entre un 8 i un 50% del Sol.

Dels diversos mètodes per a detectar exoplanetes, principalment el de velocitats radials i el trànsits, les NV ofereixen entre 50 i 200 cops més de facilitats per a trobar-los al seu voltant. Aquest exoplanetes tenen el període de translació més curt i es troben més a prop de la seva estrella, és a dir son sistemes més compactes. En proporció estarien més a prop que Mercuri del Sol. Així el seu trànsit pot ser de 20 dies quan el de la Terra és d'un any.

Encara i tot de trobar-se tan a prop de la seva estrella, NV, aquest planetes es troben dins de la zona habitable atès que aquest tipus d'estrelles son més fredes. La zona habitable es considera la que permet que al damunt de la superfície de l'exoplaneta estudiat hi pugui haver aigua líquida, o sigui, estigui entre 0 i 100º C. Per tan, susceptible de contenir vida tal com l'entenem.

Fins el 2016 s'havien identificat 496 estrelles segons el program Pale Red Dot. Aquesta investigació dirigida per l'astrònom nascut a Ullastrell (Barcelona) el 1979 i que treballa a la Universitat Queen Mary a Londres, va ser la que va identificar l'exoplaneta proper a Pròxima Centauri B a l'agost de 2016.

Actualment estan estudiant altres dues estrelles NV, la de Barnard i la coneguda com Ross 154, ambdues properes al sistema solar.
El que ara intentaran serà caracteritzar l'exoplaneta. Saber si té atmosfera i veure si existeixen biomarcadors en ella, com anhídrid carbònic CO2, ozò O3 i metà CH4. Per ara, no tenim cap indici de que no és habitable, encara que no ho sabem. Cal estudiar la quantitat d'aigua inicial que tenia l'exoplaneta, veure quants ha perdut com volàtils, per la radiació rebuda degut a la seva proximitat a l'estrella. També caldrà estudiar si posseeix camp magnètic que la protegeixi o no i com actuen sobre ella la força de marea que la poden fer escalfar.

El mateix com si estudiéssim el nostre planeta. Cal fer un estudi complert per conèixer les condicions originals de creació de l'exoplaneta i veure quina ha estat la seva evolució

Si estiguéssim a la superfície d'aquest exoplaneta veuríem la NV, el seu sol, tres cops més gran que el nostre Sol en el cel i rebríem 60 cops més de radiació.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 222 del juny de 2018