Vulcanisme al Sistema Solar

Tots coneixem aquest fenomen damunt de la superfície del nostre planeta que fa sorgir lava del seu interior barrejat amb gasos i que arriba a transformar la seva fesomia. Aquest fet juntament amb els moviments de les plaques tectòniques dóna origen les muntanyes i al moviment dels continents. Però no som l'únic lloc del sistema solar on es produeixen aquests fenòmens, altres indrets també tenen un interior fluid i un lloc per on sortir a la superfície.

Damunt de Mart existeix el volcà més gran de tots els planetes, el Mont Olimp que té una alçada de 27 km i un diàmetre de 540 km de perímetre en la seva base, una caldera de 60 km de diàmetre i 3.000 m de fondària. És tan alt per la més baixa gravetat del planeta i la seva forma recorda molt els volcans d'escut de les illes Hawaii. Es coneixen una dotzena de volcans a Mart, i la Sonda Mars Express va confirmar que la seva lava té una antiguitat de només dos milions d'anys.

A Venus també es poden veure restes de volcans però ja no estan actius des de fa 500 milions d'anys per falta de moviments tectònics i d'un nucli líquid. De fet el seu sòl és en un 90% basalt, material típic dels volcans. La lluna també tenia en un principi el nucli líquid però al ser tan petita no tenia prou força com per a trencar la seva escorça i només li fluïa la lava per la seva superfície quan impactava un asteroide i la trencava i així podia brollar creant els anomenats mars.

A altres llunes tan de Júpiter com de Saturn i Neptú també s'ha detectat activitat volcànica o, millor dit, criovolcànica o sigui de baixa temperatura.. El satèl·lit de Júpiter, Io, presenta activitat volcànica però el gasos que expulsa són de diòxid de sofre i la seva energia prové de les forces de marea que crea el gegant Júpiter ajudats per les altres dues llunes Europa i Ganímedes. Les seves erupcions poden arribar fins a 300 km d'alçada i són causa d'un petit anell al voltant del planeta. Es calcula que hi ha de l'ordre de 150 volcans actius.

Guèisers a Encèlad (foto:NASA)

Pel que respecta a Europa sembla que sota de la seva capa superficial d'entre 10 i 30 km de gruix d'aigua gelada pot haver un oceà submergit d'aigua salada, que degut a les forces de marea, com abans, trenca la capa de gel i sorgeix a l'exterior com un volcà o un guèiser.

Al satèl·lit Encèlad de Saturn, la sonda Cassini al 2005 va detectar un comportament molt semblant al d'Europa, amb guèisers, possiblement d'aigua. En quant a Tritó, el major satèl ·lit de Neptú, també s'han detectat criovolcans, amb emissions de nitrogen o de metà líquid i la seva energia la proporciona la posició del Sol que durant molt temps seguit il·lumina el mateix hemisferi de la lluna degut a la seva especial rotació síncrona, tal com si fossin estacions.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 164 de l'agost 2013