Els humans sempre s’estan fent preguntes, volen saber el perquè de tot plegat. Una de les més recorrents és: Estem sols a l’univers?, o el que és el mateix: pots haver vida fora de la Terra?
La resposta, per ara, està clara, no tenim ni idea. Per quina raó només coneixem vida al nostre, un planeta envoltat d’un quatrilió d’estrelles. Estadísticament seria possible, ara bé, arribar-ho a afirmar, per ara, és impossible.
Ja fa anys, cap el 1960, es va iniciar el projecte SETI, de recerca de vida extraterrestre, sense cap èxit, excepte la senyal Wow! del 1977, però que va ser irrepetible. Aquest projecte intentava captar senyals de ràdio arribats de l’espai, que no fossin normals, que poguessin ser un missatge. S’utilitzava el radiotelescopi d’Arecibo que va col·lapsar el 2020. També es va utilitzar per a enviar el famós Missatge d’Arecibo un senyal codificat de ràdio enviat el 1974 en direcció al Cúmul M13 situat a 25.000 anys-llum de nosaltres. Fins d’aquí a 50.000 anys no rebrem cap resposta, si hi arriba.
Les sondes Voyager, llançades el 1977, també porten un disc d’or amb informació codificada sobre nosaltres, per si algun dia algú les pots llegir i interpretar. I les sondes Viking, del 1975, portaven els primers experiments explícitament creats per a la recerca de biosignatures en altres planetes. L'anàlisi bioquímic de l'atmosfera i matèria de les seves superfícies va estar realitzat a càrrec del bioquímic Joan Oró. Sense èxit.
Actualment amb les nostres capacitats tècniques, en especial, els telescopis Hubble i James Webb, som capaços d’enregistrar espectres de molts exoplanetes i de les seves atmosferes. Aquí comença un altre tipus de problemes. Quan podem dir que una senyal pot ser un indici de vida? Parlem de biomarcadors o biosignatures. Si trobem un compost químic com el dimetilsulfur, podem dir que és un biomarcador i que a l’atmosfera de l’exoplaneta on s’ha trobat pot haver, o haver hagut, vida?
Cap científic ho firmaria. De fet, la pròpia definició de biosignatura acceptada diu: Qualsevol fenomen pel qual els processos biològics són una possible explicació coneguda i les seves possibles causes abiòtiques han estat raonablement explorades i descartades.
Descobrir una biosignatura no és el mateix que descobrir vida. Les biosignatures són aproximacions limitades i observables de la vida i són, per sí mateixes, incertes. Aquí ja no cabria considerar com biosignatura les restes fòssils del meteorit marcià ALH84001 com una evidència extraterrestre.
Tampoc la detecció d’oxigen en una atmosfera llunyana impliquen cap senyal positiu. L’oxigen el genera la vida, la fotosíntesi de les plantes, però també es pot originar per descomposició per llum ultraviolada d’aigua, sense haver vida. Si algun extraterrestre hagués examinat la Terra fa milions d’anys, quan no hi havia encara oxigen, mai hagués imaginat el tomb que es va produir, degut a la fotosíntesi, i que ara la vida requereix la presència d’oxigen al nostre planeta.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 306 de juny de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada