Estem començant una nova era geològica? En teoria som a l’Holocè, dins del període Quaternari, una època en què destaca la petjada humana des de diversos punts de vista, geològic, climatològic, biològic i altres. No tots els experts hi estan d’acord, però el que sí és clar és que a partir de la segona meitat del segle XX, l’acció humana està deixant prou canvis que podrien arribar a justificar una nova subdivisió cronològica, l’antropocè.
Si ara es fessin cates de registres estratigràfics, potser no ressaltarien gaire, però amb els anys, potser centenars, sí que s’observarien. Per exemple, un increment d’elements radioactius alliberats pels assaigs nuclears, les partícules de carbó deixades anar per les centrals tèrmiques, la contaminació per microplàstics, així com altres components generats per la producció industrial que abans no existien. També l’escalfament global a un ritme sense precedents i les seves repercussions en el canvi climàtic i l’extinció accelerada d’un gran nombre d’espècies quedarien visibles.
Tots aquests canvis antropogènics van permetre al químic i meteoròleg holandès, Paul Crutzen (1933-2021), marcar els anys cinquanta del segle XX com l’inici de la gran acceleració d’un seguit de factors que determinen l’evolució de la Terra.
L’any 2004 Steffen et al. van proposar un paquet de 24 indicadors, 12 socieconòmics i 12 del sistema terrestre, on des del 1750, inici de la revolució industrial, i fins aquell any, es veu com cap al 1950 hi ha una gran arrencada en vertical de gairebé tots 24 indicadors. Només el contingut de metà i d’ozó atmosfèric semblen controlats, tota la resta fan pujades espectaculars.
El primer grup el formen, població mundial, producte interior brut, inversió directa estrangera, població urbana, consum d’energia primària, consum de fertilitzants, construcció de grans preses, consum d’aigua, producció de paper, transports, telecomunicacions i turisme internacional.
El segon grup està format per diòxid de carboni, òxid nitrós, metà, ozó estratosfèric, temperatura superficial, acidificació dels oceans, captures de peix al mar, aqüicultura de gambes, nitrogen costaner, pèrdua de bosc tropical, domesticació de la natura i degradació de la biosfera terrestre.
Observant aquestes gràfiques, queda palès que l’activitat humana, i especialment el sistema econòmic mundial, és avui el motor principal del canvi en el sistema terrestre. Segons destaca un document de la Generalitat, Dep. MA elaborat el 2021.
L’any 2009, els científics van proposar unes Fronteres Planetàries quantitatives dins de les quals la humanitat pot continuar desenvolupant-se i prosperant durant les properes generacions. Creuar aquests límits augmenta el risc de generar canvis ambientals bruscos o irreversibles a gran escala.
El concepte identifica nou prioritats globals relacionades amb els canvis provocats per l’home en l’entorn. Dos d'aquests, el canvi climàtic i la integritat de la biosfera, són els que els científics anomenen "límits bàsics". Si modifiquem significativament qualsevol d'aquests límits bàsics, el sistema terrestre es convertiria en un estat nou.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 311 del novembre de 2025
