Tot sencer és energia. Segons la Teoria Cosmològica Estàndard actual o Teoria del Big-Bang (BB), basada en les aportacions d’Albert Einstein, tota l’energia sembla que es trobava densament concentrada (singularitat) i que, quan es considera el principi de l’Univers, va explotar. Fa uns 13.700 milions d’anys. No hem d’entendre el BB com una explosió tradicional, sinó com si el mateix espai creixés, abans no existia ni espai ni temps. No és fàcil d’imaginar, certament.
Aquesta teoria està suportada per l’experimentació. Hi ha tres puntals bàsics:
- Radiació del Fons Còsmic de Microones (FCM)
- Expansió de l’Univers, desplaçament cap al vermell (constant de Hubble)
- Proporció entre hidrogen i heli a l’Univers (75/25%)
Tots tres punts han estat plenament demostrats pels científics, només el segon punt presenta una certa discòrdia en el valor final de la constant. Segons un mètode indica 73 km/s/megaparsec (JWST) i segons un altre només 67 (FCM). Des de fora sembla poc, però pels teòrics és massa diferència. Sembla que alguna cosa se n’escapa.
No podem afirmar res del que va passar al voltant del moment de l’origen mateix al voltant del temps zero, en el qual la densitat i temperatura extremes i els efectes quàntics desconeguts fan inviables utilitzar les lleis físiques conegudes actuals. Només sabem que quan havien transcorregut 10-43 s després del BB, era de Planck, les quatre forces fonamentals que conformen el nostre Univers, encara es mantenien unides i actuaven com una sola. Les forces eren i són:
-Força nuclear forta
-Força nuclear feble, aquestes dues, actuen a nivell de partícules atòmiques.
-La força electromagnètica
-La força de la gravetat, aquestes dues les podem notar a nivell humà.
Estaven unificades, és a dir, es podrien descriure amb una sola equació, encara que actualment no sabem com. Poc després del BB, entre 10-43 i 10-36 s, època de la Gran Unificació, conforme l’espai va creixent i refredant-se, la gravetat se separa de les altres forces. Comença a actuar per sí mateixa.
Entre 10-36 i 10-12 s, època electrofeble, la temperatura de l’Univers ja és de 1028 K, s’ha anat refredant. Desconeixem la temperatura inicial, però alguns teòrics la xifren en 1032 K, en el mínim moment possible 10-43 s.
Per ara, a nivell teòric i experimental, només sabem unificar-ne tres, la gravetat ens queda despenjada. Es continua investigant si les noves Teoria de Cordes o la de la Gravetat Quàntica de Bucles poden ajudar a integrar-la.
En aquest període, la força forta es desacobla de les altres dues. En aquest moment es va produir la inflació còsmica, va ser entre 10-36 i 10-32s i l’espai va créixer unes 1050 vegades. Un procés més ràpid que la velocitat de la llum. Aquest creixement tan descomunal, encara especulatiu, permet solucionar els problemes de l’homogeneïtat i isotropia de l’Univers a gran distància i que la densitat siga pròxima a la crítica. Encara no es coneix el mecanisme que el va impulsar.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 315 del març de 2026
