És
un dels pocs personatges que es coneix pel seu nom, a l'estil de
Napoleó o Miquel Àngel. Va néixer a Pisa al 1564 i va tenir la
mala sort de néixer en el lloc i el moment equivocat, a Itàlia quan
la paranoia de la Contra-reforma estava en el seu apogeu i ell volia
exposar les seves idees científiques renovadores i
anti-aristotèliques, que eren la base del dogma cristià, heretat
dels grecs i que sostenia que la Terra era el centre de totes les
coses. Aquestes idees van ser les que quasi li costen la vida. Va
estar nou anys
No
en el seu temps, però sí més tard, s'ha convertit en un símbol de
la lluita per la llibertat de pensament i per l'aplicació del mètode
científic en totes les seves observacions, quan abans eren dogmes de
fe.
Va
començar estudiant Medecina, però ho va abandonar per dedicar-se a
les Matemàtiques que era el que li agradava a en ell, en oposició
al seu pare.
Quan
tenia 19 anys i es trobava a Pisa va fer el seu primer treball
científic. Va ser mentre escoltava dins d'una església un sermó
massa avorrit que va començar a observar una làmpada d'oli que
penjada del sostre es movia per les corrents d'aire del propi lloc.
Utilitzant el seu pols com rellotge va adonar-se que la làmpada
trigava el mateix temps en completar qualsevol arc, ja fos curt o més
llarg. Més tard, de nou a la universitat va continuar experimentant
fins a confirmar aquest fet.
Al
1588 va ser convidat a fer un discurs sobre filosofia natural i
matemàtiques. Va triar com tema La descripció de la mida, la
forma i la ubicació de l'infern de Dant. La
xerrada va tenir lloc al palau dels Médici a la via Larga on va
explicar entre d'altres, que “Lucifer era quaranta-i-tres cops més
gran que l'estàtua d'un gegant a la plaça de Sant Pere de Roma i
que l'estàtua era també quaranta-i-tres cops més alta que Dant.
Així que Lucifer tenia una alçada de cent vuitanta-tres metres”.
També va deduir que l'infern era un domini amb forma de con que
ocupava una dotzena part de la massa de la Terra, amb el vòrtex
situat en el mateix centre del planeta. Aquestes afirmacions li van
valer arribar a ser professor de Matemàtiques a la Universitat de
Pisa.
Va ser el primer científic en comprendre que
la unió de l'experimentació i les matemàtiques podien obrir un nou
camí a la ciència, millor que en Leonardo qui anava més fluix en
matemàtiques. Un
altre dels seus descobriments, que molta gent ignora, és el anomenat
termòmetre de Galileu, tal com es veu a la foto adjunta.
També
va experimentar amb el pla inclinat i va trobar que la distància que
recorria un objecte era proporcional al quadrat del temps que trigava
en recórrer-ho. I tot fent servir el pols com a rellotge, era el
millor que hi havia. És ben conegut que va descobrir els satèl·lits
de Júpiter el 1610 i que després va observar la Lluna, encara que
l'anglès Thomas Harriot se li va avançar uns quants mesos en quan a
donar publicitat al fet i als dibuixos elaborats.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
201 del setembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada