Aquest satèl·lit de l’Agència Espacial Europea (ESA) va ser llançat a l’espai el desembre del 2013 des de la Guaiana Francesa. Els seu nom correspon a l’acrònim Global Astrometric Interferometer for Astrophysics i és un satèl·lit astromètric que serveix per mesurar la posició de les estrelles.
Pels antics grecs Gaia era la mare de la Terra, també rep aquest nom un projecte que considera el planeta, i tot el que l’envolta, com un sistema viu per dret propi.
Té la forma d’una bota de 3 per 10 metres i pesa d’uns 2.000 kg. Té la missió de mesurar, amb la major exactitud fins el moment, la posició de mil milions d’estrelles, un 1% del total a la nostra Via Làctia. A tal fi, es troba situat a un punt denominat de Lagrange2, situat a un lloc d’un cert equilibri gravitatori entre el Sol i la Terra, a uns 1,5 milions de km de nosaltres. Això li assegura estabilitat i que, certament, la nostra atmosfera no li dificulti les observacions.
Està dotat de càmeres CCD i miralls que li permeten observar i situar uns dos milions d’astres cada hora. Cada dia transmet 50 GB d’informació a les tres estacions terrestres, una a la Península Ibèrica (Cebreros-Àvila).
Ara, hem pogut confirmar que la Via Làctia és una galàxia espiral barrada de quatre braços i s’ha aconseguit reconstruir el seu mapa, tal com es veuria des de fora. Amb tota la informació recollida, destaca la barra central, la deformació del disc que produeix un guerxament, la pols interestel·lar prop del Sol i els lòbuls de Fermi, unes distribucions de matèria molt calenta i tènue que sobresurten, en forma de bulb, al nord i sud del nucli galàctic, amb una mida de 25.000 anys llum i visibles només en raig X.
També s’ha vist que, dels set milions d’estrelles veïnes estudiades, unes trenta mil giren en direcció oposada a nosaltres i que corresponien a una població estel·lar de composició química diferent de la nostra. Conclusió: el seu origen era una altra galàxia satèl·lit de la nostra, Gaia-Enceladus, amb la que havíem xocat fa uns deu mil milions d’anys. També que ens estem barrejant amb la galàxia nana de Sagitari de forma repetitiva cada certs milers de milions d’anys.
De fet, les estrelles no xoquen, hi ha massa espai buit entre mig, però sí que tenen efectes gravitacionals i es produeixen interaccions.
De fet, s’ha comprovat que la Via Làctia està devorant un grup de cúmuls globulars i galàxies nanes, uns 40 en total. També ha descobert tres nous forats negres dins de la Via Làctia, tot estudiant els moviment relatius de les estrelles.
El gener de 2025 va deixar de funcionar, per esgotament de la seva font d’energia. Però el balanç que podem fer és que ha estudiat més de 2.000 milions d’objectes, dels quals 1.800 milions són estrelles de la nostra galàxia, un 2% del total.
Les dades que ha anat recollint i alliberant (Data Release) no acabaran de ser estudiades fins al final de la present dècada. Els astrònoms tenen feina per anys gràcies a Gaia i a l’ESA.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 307 del juliol de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada