ORIGEN
I FORMACIÓ DELS TSUNAMIS
Micro-tsunamis
a l'estany de Banyoles
De
tan en tan escoltem a les notícies que s’ha produït un
terratrèmol submarí de 8 o 9 graus a l’escala de Richter,
normalment degut al moviment d'una placa tectònica i que ha originat
tsunamis a diversos punts costaners allunyats de l’epicentre.
Penseu en Indonèsia o el darrer del Japó.
Un
tsunami (paraula provinent del japonès TSU: port o badia, NAMI: ona)
és una ona o sèrie d’ones que es produeixen en una massa d’aigua
del mar al ser empesa violentament per una força que la desplaça de
forma vertical. Hi ha diversos motius que poden originar-lo, com
terratrèmols, explosions de volcans, esllavisades costaneres o
subterrànies, o l'impacte d'un meteorit. Pot començar per una suau
retirada del mar i per la sobtada aparició de l’onada gegantina
segons després.
Un
tsunami generalment no se sent per les naus a alta mar (les ones
provocades per un tsunami a alta mar són petites, de l'ordre d'algun
metre i prou) ni pot visualitzar-se des de l’alçada d’un avió
volant sobre el mar. Tampoc els submarinistes en immersió s'adonen
de que els passa un tsunamis per sobre.
.jpg) |
Imatges de les destrosses causades a la zona del Club Natació pel microtsunami que es va produir a l'estany de Banyoles el 22 d'octubre de 1994.
Fotografia:
Fons del Club Natació Banyoles
Per
què un terratrèmol al fons marí origini un tsunami aquell s'ha de
moure sobtadament en sentit vertical, de forma que l’aigua sigui
impulsada fora del seu equilibri normal. Quan aquesta gran massa
d'aigua tracta de recuperar llur equilibri, es generen les ones. La
grandària del tsunami estarà determinada per la magnitud de la
deformació vertical del fons marí, o sigui, de quant metres s'ha
desplaçat el subsól i de la llargada de l'esquerda formada, que pot
ser de milers de quilòmetres.
Un
dels llocs més habituals on es produeixen tsunamis és a l'Oceà
Pacífic, amb un 76% del total. Per a fer-nos una idea prenguem la
profunditat mitjana d'aquest oceà, que és de 4.000 m., fent càlculs
ens donaria una ona que podria moure’s a 700 km/h, degut a la
fondària del lloc i a la separació entre les crestes de les ones.
El
brusc moviment de l’aigua des de la profunditat ha generat un
efecte de “fuetada” cap a la superfície on produeix aquestes
ones. A l'arribar a prop de la costa i haver menys fondària al mar,
el volum d'aigua que forma l'onada creix en alçada i en gruix,
arribant als espectaculars 30 metres de front i centenars de metres
de durada.
Com
que
durant
el
seu
viatge
pel
mar
no
ha
perdut
cap
energia,
doncs
pràcticament
no
hi
ha
fregament
amb
el
terra,
arriba
a
la
costa
amb
tota
ella
íntegra.
Ara
aquest
front
d'aigua
va
entrant
dins
de
la
terra
per
destruir
tot
el
que
troba
conforme
dura
l'onada,
amb
tota
l'energia
destructiva
que
comporta.
I
quan
es
retira
fa
el
mateix,
arrossegant
tot
el
que
pot.
El
tsunami de més força que es té registrat va ser al 1883 quan va
explotar el volcà Krakatoa, situada entre Java i Sumatra, i va
originar un tsunami de 50 metres de front d'aigua.
A
la
Mar
Mediterrània,
el
primer
del
que
es
té
constància
va
ser
al
1627
aC.
quan
la
illa
de
Thera
al
mar
Egeu
(actual
Santorini)
va
explotar
amb
una
força
cinc
cops
superior
a
la
que
va
destruir
la
illa
de
Krakatoa.
El
tsunami
que
es
va
originar
també
va
arribar
als
50
metres
d'alçada
i
va
arrassar
la
illa
de
Creta,
situada
105
kilómetros
al
sur,
ajudant
a
finalitzar
la
civilització
minoica,
una
cultura
prehel·lenística
de
l'edat
de
bronze,
entre
els
anys
3000
i
1200
aC.
De
totes
formes
això
és
un
fet
excepcional
en
aquest
mar,
encara
que
també
hi
ha
registrat
ones
de
10
metres
d'alçada
quan
va
explotar
el
volcà
Stròmboli
a
Sicília
al
2002,
o
de
2
metres
a
les
Illes
Balears
quan
es
va
produir
un
terratrèmol
a
l'Alger
al
2003,
enfonsant
70
vaixells.
Està
considerat
que
a
la
Mediterrània
es
pot
produir
un
terratrèmol
submarí
potent
cada
300
anys,
a
causa del xoc entre les plaques tectòniques eurasiàtica i africana.
causa del xoc entre les plaques tectòniques eurasiàtica i africana.
Micro-tsunamis
a l'estany de Banyoles
.jpg) |
Imatges de les destrosses causades a la zona del Club Natació pel microtsunami que es va produir a l'estany de Banyoles el 22 d'octubre de 1994.
Fotografia:
Fons del Club Natació Banyoles
És
clar
que
al
nostre
estany
no
es
produeixen
tsunamis,
per
això,
degut
a
la
seva
petita
envergadura
els
classifico
com
a
micro-tsunamis
encara
que
tampoc
tenen
origen
en
cap
sisme.
Centrant-nos
aquí,
en
la
nostra
comarca
i
en
el
nostre
Estany,
recordem
que
això
ha
passat
algun
cop.
Una
esllavisada
d'una
paret
sota
l'aigua,
arrossegant
uns
8.000
metres
cúbics
de
material,
en
la
zona
entre
el
Cap
de
Bou
i
el
Club
Natació
dóna
com
a
resultat
una
onada
de
80
cm
d'alçada
que
aixeca
els
pantalans
del
propi
Club,
inunda
el
passeig
que
el
volta
i
posa
alguna
barca
fora
de
lloc.
Aquest
fet
va
succeir
el
22
d'octubre
del
1994
i
va
ser
estudiat
pel
professor
d'Ecologia
de
la
UdG
Ramon
Moreno
Amich.
1
Durant
segle
XX
es
tenen
comptats
quatre
micro-tsunamis
a
l'estany
de
Banyoles,
el
ja
esmentat
del
1994
i
abans
el
14
de
novembre
del
1965
recollit
en
una
crónica
de
la
revista
Horizontes
del
30
de
novembre
del
1965
en
el
seu
número
252
on
relata
“Extraño
fenómeno
en
el
lago”.
En
la
noche
del
domigo
14
del
actual,
acaeció
en
el
lago
un
fenómeno
que
dejó
perplejos
a
los
habitantes
de
la
población
por
su
aparente
rareza
y
su
espontaneidad.
Alrededor
de
las
cinco
de
la
madrugada
...creyendo
que
se
trataba
de
una
fuerte
tormenta...a
lo
largo
de
unos
cien
metros
de
la
orilla
oriental
del
lago
habían
señales
de
proyección
de
materiales...que
penetró
hasta
unos
seis
metros
y
con
una
altura
de
más
de
medio
metro...
 |
Amb aquests dos dibuixos es pot comprovar la diferència que hi ha en el moviment de l'aigua quan es produeix un tsunami. En el primer, es pot veure el moviment habitual de l'aigua, que avança en cercles sense produir inundacions en àrees elevades. En canvi, en el segon s'il·lustra com l'aigua avança recta, la qual cosa produeix que el tsunami entri ràpidament a la costa com una paret d'aigua
Un altre el 25 de maig del 1949, recollit pel Diari Los Sitios el 29 de maig pel seu corresponsal a Banyoles Antonio Barceló on explica que el pasado miércoles día 25, se produjo en el lago de Bañolas un curioso fenómeno... alrededor de las 8 de la tarde... un ruido parecido a un trueno lejano... las aguas realizaron un fuerte retroceso... dirigiéndose nuevamente hacia las orillas lanzándose sobre los paseos circundantes
I
el
més
antic
conegut,
referenciat
per
Joan
Vidal,
en
el
seu
llibre
“L'Estany
de
Banyoles,
llibre
recreatiu
científic
i
històric”
de
l'any
1925,
on
recull
el
fenomen
succeit
el
27
d'octubre
de
1904
que
l'aigua
es
va
retirar
50
m
de
la
vorera
oriental,
davant
de
l'horta
del
Sr.
Díaz2,
baixant
els
canals
secs,
Aquest
retrocés
va
revertir
en
una
onada
que
va
envair
el
passeig
circular
i
les
primeres
parets
del
carrer
de
la
Barca,
on
cita
al
Dr.
Josep
Maria
Mascaró
qui
va
descriure
així
el
fet
a
la
revista
“Topografia
Médica
de
Bañolas”
al
1914.
Comparant
aquests quatre fets s'observa que en tres d'ells s'especifica que van
ocórrer a la vorera oriental, zona del Club, Banys o horta del Sr.
Diaz, encara que també podria ser que pel fet de ser la zona
habitada sigui la més fàcil de detectar quan ocorreix que no a la
banda contraria, quasi només amb vegetació, tot i que enllà també
arriba l'onada.
Altre
fet curiós és observar que el soroll inicial es pot confondre amb
el típic d'una tormenta i que en dos dels casos s'ha especificat que
va haver una retirada inicial de les aigües. Caldria saber si això
pot ser un fet diferencial entre causes d'onades sobtades, les que
són provocades per un enfonsament del terra al fons de l'estany i
les que són provocades per una esllavissada.
__________________________________________________________________
1-Diari
de Girona 26-11-1994
2-Els
terrenys coneguts per l'horta del Sr. Diaz es trobaven situats entre
el primer front de l'estany, és a dir el passeig Lluís Marià
Vidal, i els actuals carrer de la Barca i Buenos Aires,
aproximadament.
Agraïments:
Joan
Anton Abellán
Espai
d'Interpretació de l'Estany
Article publicat a la Revista El Pla de l'Estany, editada pel Consell Comarcal, al seu nº 68 del juny 2011
Article publicat a la Revista El Pla de l'Estany, editada pel Consell Comarcal, al seu nº 68 del juny 2011
