Antimatèria

La matèria és tot allò que ens envolta, ja sigui gas, líquid o sòlid. Però tota ella està formada per partícules o àtoms i aquestos per protons, neutrons i electrons.

L'antimatèria és una paraula prou coneguda en el llenguatge popular i molt més en el científic. Per a definir-la cal dir que és un tipus de matèria que en lloc d'estar formats per partícules, ho està per antipartícules. Així que ara cal definir antipartícules.

Si una partícula pot ser, posem per exemple, un protó, la partícula bàsica amb una càrrega elèctrica sencera positiva (+1), amb una massa i un moviment giratori (moment angular o spin) característics o bé per un electró, el mateix amb càrrega negativa (-1), també amb massa i spin propi.

Resulta que les antipartícules són idèntiques a les partícules en totes les seves propietats, només que canvien la polaritat de la càrrega, així del protó es passa a l'antiprotó ara amb la càrrega negativa i de l'electró a l'antielectró amb la càrrega positiva.

Si pensem que els protons estan compostos per quarks, altres partícules encara més petites, els antiprotons estan compostos per antiquarks. Igual passaria amb els neutrons i els antineutrons.

La primera indicació sobre la possibilitat de que existís antimatèria va venir després que en Paul Dirac, un físic anglès que va rebre el premi Nobel al 1933, formulés el que es coneix com l'equació de Dirac el 1928. La primera partícula d'antimatèria, el positró, va ser descoberta el 1932 per Carl David Anderson del Caltech (Institut Tecnològic de Califòrnia), qui va rebre el premi Nobel el 1936.

Més tard, el 1955, Emilio Segré, italià, i Owen Chamberlain, nord-americà, treballant a la universitat de Berkeley van descobrir l'antiprotó i l'antineutró.

Al CERN van obtenir nou àtoms d'antihidrogen el 1995 i, poc després el Fermilab en va obtenir cent. El 2011 es van aconseguir crear 300 àtoms i guardar-los durant 1.000 segons, una mica més d'un quart d'hora. De forma natural també es produeixen a les tempestes elèctriques degut a la intensitat dels llampecs.

Es creu que després del Big Bang existia tan matèria com antimatèria, però que aquesta segona es va aniquilar al xocar amb la matèria, però que per algun tipus d'asimetria entre elles, la anomenada CP per Andrei Sajarov el 1966, es viola i fa sobreviure una partícula de matèria per cada cent-mil aniquilacions entre matèria i antimatèria. Al reaccionar van produir energia en forma de fotons, llum.

Recordeu el final de la pel·lícula Àngels i dimonis on es vol fer explotar una bomba d'antimatèria robada al CERN?.

Així que semblaria que les lleis físiques del nostre univers afavoreixen l'existència de matèria.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 182 del febrer de 2015