Asteroides, bòlids i meteorits

Avui farem un repàs de tot un seguit de paraules molt lligades entre elles però amb significats diferents. Tot sabem el què són els planetes i també els planetes nans, que són quasi iguals en definició, però que tenen com diferència el que comparteixen la seva òrbita amb altres cossos, que no estan sols en ella. Els tres més coneguts són Ceres, Plutó i Eris, tots ells amb un diàmetre entre 1.000 i 2.000 km.

Després ja entrem en el territori dels asteroides, com Palas i Vesta, que tenen prop d'uns 500 km de diàmetre i es troben, com Ceres, dins del cinturó d'asteroides, entre Mart i Júpiter. Reconeguts hi ha quasi un centenar de milers. Oficialment es troben dins dels cossos menors del sistema solar i que engloba qualsevol objecte que orbiti al voltant del Sol i sigui menor que un planeta nan. Aquí entrarien també els cometes, els objectes transneptunians i els meteoroides.

Aquestos darrers són objectes que mesuren entre 50 m i 100 micres. Per sota ja només queda la pols interestel·lar. Normalment són fragments de cometes i asteroides, produïts per xocs entre ells. Ocasionalment també poden haver-se originat en planetes.

Quan un meteoroide entre en contacte amb l'atmosfera terrestre, s'escalfa i es comença a cremar. Això ocorre a uns 80-100 km d'alçada i és visible des de llocs molt distants a la superfície del planeta. Segons la seva composició produirà un color o un altre i segons la seva massa la combustió durarà més o menys i serà més gran o petita. A l'escalfar-se es comença a vaporitzar i el rastre que deixa de gas ionitzat, ben visible, és el que es defineix com meteor o més popularment estel fugaç. Si la seva brillantor és comparable a la del planeta Venus es denominen bòlids o superbòlids si encara són més brillants. La major part dels meteors tenen una massa de l'ordre de grams i la seva velocitat oscil·la entre 10 i 70 km/s.

Crater de Chixculub

Es parla de meteorits quan un bòlid arriba a tocar el terra sense haver-se desintegrat del tot. S'estima que impacten uns 100 meteorits a l'any a sobre del planeta i dels quals només es recuperen sis d'ells per a estudi. En total s'estima que el nombre de meteorits recuperat és de l'ordre de 30.000, la majoria d'ells, el 99,8% procedent del cinturó d'asteroides. De fet en cauen a diari unes 100 tones de material procedent de l'espai al damunt de la superfície del nostre planeta, però en forma de micrometeorits. Existeixen mètodes per a detectar-los, un seria passant un imant per les restes de sorres recollides d'un teulat després d'una pluja.

Els dos impactes més grans coneguts són el de Chicxulub submergit al golf de Mèxic i el Tycho a la Lluna. Per a més informació busqueu-la a la Xarxa d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits que són a qui devem entregar qualsevol meteorit trobat per a ser investigat. Són els nostres orígens.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 181 del gener de 2015