El
decimar o terme delmer és una fita o pedra termenera que assenyala
el límit d'una extensió parroquial. Si fos simplement una fita
indicaria fins a on arriba l'autoritat d'un ajuntament, però com que
té inscrit a ambdues cares de la pedra els noms de dues parròquies,
parlem de decimars.
En el
nostre cas parlem dels límits d'una parròquia o delmari i tenia per
objecte saber a quina parròquia d'entre totes les que hi havia pels
voltants del territori li corresponia pagar el delme, o sigui, la
desena part dels rendiments que produïa la terra. Aquesta llei amb
origen en els temps bíblics de Moisès establia que una desena part
dels fruits de la terra calia entregar-los als sacerdots pel
manteniment del culte. Durant el primers temps del cristianisme
aquesta era una pràctica pietosa que amb el temps, potser pel
decaïment en la seva pràctica, esdevingué forçosa. Concretament
va ser en Carlemany qui va dictar dues disposicions els anys 779 i
794 a tal fi.
Pel que
respecte a Catalunya i Aragó es va introduir aquesta obligatorietat
pel fet de ser part de la Marca Hispànica en aquells moments. Dita
llei no va ser derogada fins el 1841 en temps d'Isabel II.
Fet
aquest apunt històric hem de dir que en la nostra comarca es troben
descrits tres decimars coneguts pels noms de les propietats a on es
troben, com són can Guillot, can Pi i can Vicens, actualment totes
pertanyen al municipi de Vilademuls, però anteriorment eren de
diferents parròquies, Sant Esteve, Olives i Vilamarí i aquí raïa
la diferència per la qual calia identificar cada tros de territori.
Mapa de situació dels decimars entre Vilamarí, Olives i Sant Esteve de Guialbes |
Podem
trobar una descripció ben completa dels decimars en el llibre El
Patrimoni del Pla de l'Estany editat
al 2005 pel consell Comarcal i també una bona col·lecció de fotos
a l'arxiu en línia de l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany fetes per
n'Esteve Palmada Romans l'any 2001, guardades dins del Fons
ACPE180-10.
Ja
en l'any 2001 es va dur a terme una campanya, tal com es pot llegir
al diari El Punt el dia 4 abril de 2001 en un escrit fet per Mª Àngels Pagès. http://www.bohigas.com/Noticies/Arqueolo/N040401b.htm
En
aquest diari es recull la informació de que el Consell Comarcal, a
proposta de l'alcalde de Vilademuls el 2001, Josep Vicens, al temps
President del mateix Consell, els ha declarat béns
cultural d'interès local, corresponents a la categoria de monument
històric
i es planeja recuperar-los del
seu lloc al bosc i portar-los a l'ermita d'Olives per tal de
salvaguardar-los. Potser avui en dia, passats ja 12 anys d'aquella
proposta, seria millor portar-los al nou museu que es vol obrir a
Vilademuls. Al temps es col·locaria en el lloc original una còpia,
més petita, feta també en pedra.
Decimar de can Vicens |
Decimar de can Vicens en el seu estat actual (2014) |
Segons
els estudis arqueològics efectuats en aquell moment es van datar cap
al segle XVII.
Fent
una mica més de recerca, la paraula decimar no es troba ni al
diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ni a l'Alcover Moll.
També s'ha contactat amb l'Arxiu Diocesà de Girona per a veure
d'ampliar la informació, però segons ens han dit, la
millor manera de buscar aquesta informació hagués estat mirant els
llevadors i els delmes que es pagaven a la parròquia però no s'ha
conservat cap d'aquests llibres.
Ara bé
fent una simple comparació de l'estat de les pedres es pot comprovar
l'estat de degradació en el qual es troben, especialment el decimar
de can Vicens el qual s'està exfoliant tal com es pot veure en la
foto del 2001 i l'actual en la qual li estan desapareixent part del
text gravat a la pròpia pedra. A més tots tres estan perdent
verticalitat i amb el temps poden arribar a caure i desaparèixer de
la vista un cop s'hagin cobert de restes vegetals, excepte el de can
Pi, que al trobar-se dins d'una propietat tancada, és el mateix
propietari qui s'encarrega de mantenir-lo net.
Decimar de can Guillot |
Els
altres dos, el de can Guillot i de can Vicens es troben dins de zona
boscosa amb una certa facilitat per accedir-hi si se saben les seves
coordenades.
Al
llarg del 2014 i, gràcies a en Josep Vicens, s'han identificat dos
decimars més, ara ja en seran cinc. Tots dos també al terme
municipal de Vilademuls. El primer d'ells es troba en una finca
ramadera prop de Sant Esteve de Guialbes, coneguda com can Menció, i
es manté en una zona ben accessible i cuidada a la vora d'un camí
interior de la finca. També presenta les inscripcions a banda i
banda, identificant les parròquies de Sant Esteve i d'Olives com a
receptores del delme corresponent a aquelles terres.
Decimar de can Fuster |
La cinquena pedra termenera parroquial es troba en la finca de cal Fuster, en un bosc proper. La seva situació no és tan bona com l'anterior, doncs es troba quasi totalment ajeguda sobre un costat, encara que l'estat general de la pedra sembla bo i es poden llegir també a cada costat els noms de les parròquies, Sant Esteve i Olives.
Des del
Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles volem fer una crida a les
institucions competents en el manteniment del nostre patrimoni per
tal que en tinguin cura d'ell i exerceixin totes les accions
necessàries per a dur-la a terme, evitar que es malmeti i puguem
gaudir de la seva contemplació nosaltres i les generacions futures,
doncs forma part de la nostra història.
També
volem aprofitar per a fer una crida a totes les persones que tinguin
informació sobre altres pedres termeneres o decimars que ens la
facin arribar al Centre d'Estudis Comarcals.
Publicat
a la revista "El Pla de l'Estany" editada pel Consell Comarcal en el seu nº 78 del desembre de 2014. Article escrit en col·laboració amb en Miquel Rustullet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada