Llistat actual d'exoplanetes al dia

Un exoplaneta és un planeta que orbita una estrella que no és el Sol, o sigui, fora del nostre Sistema Solar. Actualment ja s’han confirmat més de 6.000 exoplanetes. La primera prova de l’existència d’exoplanetes correspon a un espectre d’una nana blanca que l’astrònom nordamericà Adriaan van Maanen (1884-1946) que es deia estava contaminada per pols de calci. Fins el 2014 no es va entendre que ho era per la pols d’un planeta que l’envoltava i que s’estava desintegrant per la força gravitatòria de la nana blanca.

El primer en ser descobert va ser 51 Pegasi b, el 1995 per Mayor i Queloz. Ells van obrir la porta a tot els altres i van confirmar que moltes estrelles poden tenir planetes, no només nosaltres. A la nostra galàxia poden existir milers de milions, el problema és detectar-los.

Existeixen diversos telescopis que fan cerca d’exoplanetes, com el Kepler (2009-2018), l’Spitzer, tot i que no era previst que ho fes, però els seus instruments en infrarroig es van demostrar molt útils (2013-2020), i el TESS (Transiting Exoplanet Survey) del 2018. El telescopi espacial James Webb també hi col·labora, com ho farà el Nancy Grace Roman, posat a l’espai aquest agost del 2026. Aquest darrer serà 100 cops més gran que l’actual Webb.

Al registre de la NASA, l’Institut de Ciències d’Exoplanetes (NexScI) n’hi ha registrat més de 6.000, tots confirmats. Totes les deteccions, han de ser confirmades. Hi ha una llista d’espera de 8.000 exoplanetes candidats. L’any 2017 se’n van detectar uns 1.400. La majoria ho són pel mètode del trànsit, quan l’exoplaneta passa per davant de l’estrella i es pot mesurar una molt mínima caiguda de la lluminositat que desprèn.

Crèdit: PHL @ UPR Arecibo.

A la pàgina d’aquest institut citen els onze mètodes actualment existents per a detectar exoplanetes. Evidentment, estan en funció de la capacitat tècnica per localitzar-los. Al principi només es coneixia el mètode del trànsit, per això és el majoritari. El segueix el de la velocitat radial, després microlents, imatge directe, variacions en el temps de trànsit, variacions en el temps d’eclipsi, modulació de la brillantor orbital, sincronització de púlsars, astrometria, variació del temps de pulsació i cinemàtica estel·lar.

Les observacions indiquen que, dins de la zona explorada de la Via Làctia, abunden més els rocosos que els gasosos. També, segons la NASA, els investigadors han trobat una sèrie de planetes completament diferents dels del nostre sistema solar. Hi ha planetes de la mida de Júpiter que  orbiten més a prop de la seva estrella mare que Mercuri del Sol; planetes que orbiten dues estrelles, sense estrelles o estrelles mortes; planetes coberts de lava; alguns amb la densitat del poliestirè expandit i altres amb núvols fets de pedres precioses.

Cadascun d’aquests planetes que descobrim ens ofereix informació sobre les condicions en què es poden formar planetes, i com d’habitual poden ser els planetes com el nostre i a on trobar-los.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 322 de l'octubre de 2026