Estels fugaços?

Algun cop hem vist alguna traça lluminosa travessant el cel i que no fos un avió? Si la resposta és afirmativa, segurament el que hem vist ha estat un meteor, o sigui,  un fenomen lluminós que és originat en passar ràpidament un meteoroide a través de l’atmosfera terrestre i apagar-se tot seguit, segons la definició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Això és el que vulgarment es coneix, de forma poc precisa, com estel fugaç. Aquesta expressió, encara que sembli més romàntica, no és tècnicament correcta.

De passada ja hem introduït una nova paraula, meteoroide. Aquest és un sòlid extraterrestre que orbita al voltant del Sol, més petit que un asteroide. Així potser ja ho tenim més clar. Una pedra més petita que un asteroide al voltant del Sol, és un meteoroide. Quan entra a l'atmosfera terrestre i s'escalfa amb la fricció i es crema produint llum és un meteor. Si no arriba cremar-se del tot i arriba fins a la superfície del planeta, l'anomenarem meteorit.

Segons la definició de la Real Societat d'Astronomia amb base a Londres, un meteoroide té unes mides entre 100 micres i 10 metres. El més normal és que tots aquestes roques amb una mida inferior a 1 metre es volatilitzen mentre travessant l'atmosfera i només arribin a terra els que la superin. Dintre d'aquest objectes també tenim el que podríem anomenar com escombraries espacials, restes de satèl·lits espacials que han acabat la seva vida útil i es desintegren al perdre alçada i fregar l'atmosfera.

Alguns cops, aquests objectes al cremar deixen una traça de fum i llum per on passen, produint també un impacte acústic o explosió, tot semblant boles de foc travessant el cel.

Altres cops, quan la Terra, viatjant per l'espai, travessa la mateixa zona per la qual abans havia transitat un cometa, que havia deixat un bon rastre de partícules, a l'atrapar-les aniran cremant quan freguin la nostra atmosfera. En aquestes circumstàncies, parlem d'una pluja de meteors, doncs poden arribar a cremar a centenars per hora, excepcionalment milers, semblant una veritable pluja.

Per saber quan ha de passar la propera pluja de meteors us recomano que consulteu la pàgina d'Astrobanyoles. A la columna del costat dret ho indica. Si el que voleu és conèixer, en general, les seves dates us aconsello que mireu una pàgina a internet, ja sigui la de Somyce o la mateixa Viquipèdia. Per saber la seva importància, sempre serà una estimació, cal buscar el valor de TZH (tassa zenital horària) que indica quan meteors s'esperen per hora.

Les Leònides, al novembre, poden donar lloc a espectaculars tempestes de meteors cada 33 anys, coincidint amb el pas del cometa Tempel-Tuttle pel periheli, que han arribat fins a 240.000 observacions, com va ocórrer el 1833. Ens caldrà esperar fins el 2031 per a comprovar-ho.

Aquest article està inspirat en el llibre «Aprender astronomia» (Ed. Marcombo) de Jordi Lopesino

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 190 de l'octubre de 2015