Mars a Tità

Aquest satèl·lit de Saturn, Tità, el més gran d'aquest planeta i el segon en la llista després de Ganímedes, satèl·lit de Júpiter. És quasi de la mida de Mart, o sigui, la meitat del nostre planeta i presenta una temperatura superficial de -180ºC i un

Tità en fals color (Sonda Cassini 2004)

a pressió 1,6 cops superior a la nostra. En aquestes condicions qualsevol presència d'aigua està obligada a presentar-se en estat sòlid.

Però la sonda Cassini (NASA) va fer posar damunt la seva superfície la nau Huyghens (ESA) el 2005. La primera trobà a la seva superfície un oceà líquid format per metà, un compost de carboni amb quatre àtoms d'hidrogen (CH₄). Ja feia temps que se sabia que tenia atmosfera, descoberta per en Josep Comas i Solà el 1908, formada bàsicament per nitrogen (95%) i metà (5%). Darrerament també s'ha descobert que posseeix un oceà intern, sota la seva superfície format per aigua i amoníac.

Més investigacions han portat als científics a descobrir que existeix a la seva atmosfera un cicle del metà que podria ser comparable al cicle de l'aigua sobre la Terra. Aquí, l'aigua líquida s'evapora per efecte del Sol, al pujar en alçada es condensa i quan troba les condicions adequades cau damunt la superfície en forma líquida de nou.

Doncs a Tità s'ha trobat que passa el mateix amb el metà. Aquest compost s'evapora a -162ºC i es congela a -182ºC en front dels 100ºC i 0ºC de l'aigua. Però com que la superfície de Tità ja hem dit es troba a uns -180ºC pot existir el metà en les tres fases diferents, sòlid, líquid i gasós. Així doncs el Sol l'evapora, es refreda a dalt de l'atmosfera de fins a 600 km i plou metà formant rius i llacs a la seva superfície. També s'ha pogut constatar que existeix un patró de circulació global de núvols a l'atmosfera i una diferència de temperatures segons la seva latitud, suficient com per a fer congelar el metà en una zona determinada i tornar-la líquida en d'altres.

És l'únic lloc del sistema solar, a més de la Terra, en que passa tot el procés sencer. Aquest descobriment ha portat a preguntar-se si seria possible que albergués vida al seu damunt. De fet les condicions en les quals es troba actualment podrien haver esta molt similars a les primigènies de la Terra, doncs a la seva atmosfera també s'han trobat altres elements com acetilè (C­₂H₂), età (C₂H₆), propà (C₃H₈), àcid cianhídric (HCN), anhídrid carbònic (CO₂), ja detectats per la sonda Voyager el 1980.

També s'ha confirmat l'existència de volcans actius que en lloc d'emetre lava, emeten aigua i diversos hidrocarburs, compostos de carboni-hidrogen, a l'atmosfera. Aquesta nova branca de la ciència és la criovulcanologia. Les investigacions continuen. Els científics volen saber si aquest cicle del metà podria donar lloc a algun tipus de vida adaptat a aquestes condicions tal com la vida es va adaptar a l'aigua al nostre planeta.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 194 del febrer de 2016