El
Sol, la Terra, la Lluna i els altres planetes i les seves llunes ...
tots són esferes, quasi tot són esferes. Què passa?
La
major part dels cossos que hi ha a l'espai són esfèrics, perquè?
Molt fàcil, culpeu a la gravetat. Tots els àtoms d'un objecte
empenyen cap el centre de gravetat però alguna força els manté
apartats d'aquest punt. El resultat final és una esfera, encara que
no sempre, depèn de quina massa tingui l'objecte.
Penseu
en un vas amb aigua. Si poguéssiu veure les molècules movent-se,
podríeu veure com intentant acomodar-se tan uniformement que
provoquen que la superfície de l'aigua sigui tan suau i uniforme com
observem. Imagineu un planeta fet completament d'aigua. Si no
haguessin vents, podria ser perfectament llis. Les molècules d'aigua
en el pol nord estarien tirant de les molècules en el pol sud. Les
de l'esquerra estarien tirant cap a la dreta i així tots els punts
estarien tirant cap al centre de masses i el resultat final seria una
esfera perfecta.
La
gravetat i la tensió superficial estiren cap el centre i les forces
moleculars de repulsió marquen un límit d'aproximació. Si es
pogués mantenir aquesta gota d'aigua gegantina en un ambient on no
li afectés cap pertorbació, l'aigua assoliria un balanç perfecte,
fet que es coneix com «equilibri hidrostàtic».
Les
estrelles, planetes i llunes poden estar fets de gas, gel o roca. Si
ajuntem prou massa en un volum, aquesta començarà a estirar per
intentar ajuntar tota aquesta matèria en una forma que tingués el
màxim perfil esfèric. Els objectes menys massius, com asteroides,
cometes, i llunes petites tenen menys gravetat, per tan els hi és
molt difícil aconseguir aquesta forma esfèrica.
Com
se sap, la majoria d'aquests cossos celestials esmentats roten sobre
un eix i encara i això no són esferes. La seva ràpida rotació els
aixafa i infla per la seva meitat i els fa més amples per la zona de
l'equador que pels pols. La Terra és un perfecte exemple i, per
això, aquest perfil es denomina esferoide oblat.
Júpiter
és encara més aixafat perquè rota a més velocitat. Un dia dura
només 9,9 hores. Tot això provoca que sigui una esfera imperfecte
que mesura 71.500 km a l'equador i, només, 66.900 km entre pols.
Les
estrelles són similars. El nostre Sol rota lentament, per això
quasi és una esfera perfecte, però hi ha estrelles que roten molt
ràpidament. VFTS 102, una estrella gegant al nebulosa de la
Taràntula gira 100 cops més ràpida que el Sol. Una mica més ràpid
el gir i l'estrella s'esqueixaria per culpa de les forces
centrípetes.
Aquest
perfil d'esferoide oblat ajuda a entendre perquè hi ha tants discos
aixafats per l'espai. Aquesta ràpida rotació, on les forces
centrípetes superen l'atracció gravitacional crea aquest perfil. Es
poden trobar discos d'acreció a forats negres, sistemes planetaris,
galàxies,...
Els
objectes tendeixen a formar esferes i si tenen prou massa superen les
forces que ho evitarien. Però...si tenen una rotació prou
ràpidament aixafaran sempre per la meitat i crearan discos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada