Cometes

La paraula cometa prové de la grega kométes, que significa cabellera, que lliga prou amb una altra manera de denominar-los, estels amb cua.

Se'ls coneixen fa molts segles, els xinesos ja en parlaven, però la primera descripció correspon a Aristòtil en el 372 aC, encara que sistemàticament van apareixent cometes visibles a ull nu. Alguns autors calculen, que de mitjana, s'observa un per any. Potser el més conegut és el Halley del qual ja es coneix que va aparèixer l'any 467 aC.

Són astres del sistema solar que, en un principi, es va pensar que eren simples fenòmens atmosfèrics. Ara se sap que no és així, que provenen del núvols d'Oort, més enllà de Plutó, o del cinturó de Kuiper, després de Neptú, i que dintre del seu propi moviment, qualsevol pertorbació el fa caure cap el Sol en una òrbita parabòlica. El seu punt de partida també defineix si serà un cometa periòdic, d'òrbita curta (cinturó de Kuiper) o llarg (núvol d'Oort) o bé un cometa que només passarà un cop i no tornarà mai més.

Tenen diferents tipus de cues, fins a tres se'ls hi coneixen. La de gas, que segueix la direcció contrària al Sol, la de pols i la iònica, descoberta fa pocs anys. A partir del moment de la invenció del telescopi es van començar a detectar molts més i estudiar-los millor i conèixer que podien ser periòdics. El primer astrònom que s'hi va fixar va ser Edmund Halley qui va predir, el 1682, una nova aparició del cometa que porta el seu el 1758. Té un període de 76 anys.

Cometa Comiz02 – Autor: JC Casado

En qualsevol moment i amb un bon telescopi es poden observar fins a 200 cometes transitant pel cel. Darrerament els més vistos han estat el Hyakutake (1996), Hale-Bopp (1996), MaNaught (2007) i el Holmes (2007). El darrer pas del Halley va ser el 1986.

En els darrers 30 anys s'han llençats 11 sondes per a estudiar els cometes. Sis d'elles van anar dirigides a l'estudi del cometa Halley en el seu darrer pas. De la resta, les més conegudes són:

-Stardust (NASA) que el 2004 va prendre mostres de la cua del cometa Wild-2 i les va portar a terra

-Rosetta (ESA) que després de 10 anys de viatge va posar-se en òrbita del cometa Txiriumov- Geramisenko, el 2015, i va deixar a sobre del cometa la sonda Philae que encara l'està estudiant.

-Deep Impact (NASA) que el 2005 va apropar-se al cometa Temple-1 i li va llançar un projectil per estudiar el material que composava el cometa a través del material ejectat.

Alguns cometes han tingut finals visiblement tràgics, com el 73P/Schwassmann-Wachman que es va desintegrar el 1995 en diversos trossos que tornaran a passar cap el 2022. O el cometa Shoemaker-Levy 9 es va trencar en 21 parts per les forces de marea de Júpiter i va impactar de forma espectacular i visible damunt del planeta el 1994.

Aquest article està inspirat en el llibre «Aprender astronomia» (Ed. Marcombo) de Jordi Lopesino

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 192 del desembre 2015