La històrica missió
de la sonda Rosetta ha conclòs amb el seu impacte damunt de la
superfície del cometa on ha estat investigant per dos anys. Això ha
ocorregut el dissabte 30 de setembre 2016.
Aquest descens li va
donar la darrera oportunitat d'estudiar el gas cometari, la pols i el
plasma que el rodeja des de ben a prop de la superfície, prenent
imatges d'alta resolució, com la que s'adjunta, la darrera. Ja mai
més ens podrem comunicar amb ella. El forats de la seva superfície
mostren un especial interès per l'activitat del cometa per ser les
úniques finestres per a veure la seva estructura interna.
La missió Rosetta i
el mòdul d'aterratge Philae han donat feina des de fa 20 anys als
enginyers i l'examen de les seves dades donarà, encara, feina als
científics per dècades.
Des del seu
llançament el 2004, es troba ara fent la seva sisena òrbita al Sol.
Ha recorregut prop de 8 mil milions de quilòmetres, incloent tres
passades a prop de la Terra i una prop de Mart per agafar empenta
gravitacional, visitant, de passada, dos asteroides, Lutetia i
Steins. Després, el juny de 2011 va hibernar durant 31 mesos, per
estalviar energia, i la van despertar el gener de 2014 per arribar el
següent agost prop del cometa 67P.
El mòdul Philae va
posar-se damunt de la superfície del cometa el 12 de novembre del
mateix 2014, sent la primera sonda en fer-ho, mentre Rosetta
estudiava l'evolució del cometa en la seva aproximació al Sol, des
d'una òrbita propera. En total 786 dies voltant-lo, en els quals va
tenir que entrar dos cops en mode de seguretat.
 |
| Cometa 67P - Foto: sonda Rosetta |
La
decisió de fer-lo impactar es va prendre pel fet de que el cometa
s'allunyava constantment del Sol, ja apuntava a passar la frontera de
Júpiter, i l'energia que rebia la sonda no li permetia mantenir un
bon funcionament.
Alguns
dels sorprenents resultats obtinguts venen de l'estudi de les
corrents gasoses provinents del nucli, que ha permès identificar
oxigen molecular, nitrogen i aigua amb una composició diferents dels
isòtops que hi trobem a l'aigua dels nostres oceans terrestres.
Aquests resultats, tots plegats, apunten a que el cometa es va
engendrar en una regió molt freda del núvol protoplanetari del
sistema Solar fa més de 4.500 milions d'anys.
Per
tant, sembla que cometes com el 67P no van aportar aigua a la Terra,
tal com es pensava, però que sí hagués pogut aportar altres
components, crucials pel desenvolupament de la vida, ja que es van
trobar components com l'aminoàcid glicina (necessari per formar
proteïnes) i fòsfor (component clau per formar ADN i membranes
cel·lulars), a més d'altres compostos orgànics.
Resumint,
la sonda Rosetta ha estat una missió de l'ESA, amb contribucions de
la NASA, i la primera en la història de trobar-se amb un cometa i
escortar-lo en la seva òrbita la voltant del Sol. També la primera
en desplegar un mòdul d'aterratge fins a la superfície del cometa
i, finalment, a l'acabar la missió impactar de forma controlada
sobre el cometa.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
205 de gener de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada