Si us preguntéssim si la Lluna gira, si rota obre sí mateixa, què respondríeu?
No sé quina seria la vostra resposta, però la correcta seria que sí que gira. Ara bé, ho fa d’una forma molt específica. Fa un gir sobre sí mateixa al temps que fa una volta a la Terra. Tècnicament, es diu que està atrapada sincrònicament per la Terra en al proporció 1:1, una volta sobre ella mateixa, una volta a la Terra.
Aquesta és l’única forma que pot girar al nostre voltant ensenyant-nos sempre la mateixa cara.
De fet, li veiem el 59% de la seva superfície, no el 50%, que seria el teòric. La Lluna presenta, a més del moviment de rotació el de libració. Trontolla, com faria una baldufa, tant en el sentit vertical com en l’horitzontal. Aquest moviments laterals ens permeten veure-li una mica més de superfície.
Altre pregunta, la Lluna té una cara fosca? Atureu-vos i rumieu.
Doncs no. El Sol il·lumina tota la Lluna. El que passa és que com que gira i té fases, a cops la veiem tota il·luminada, quan diem Lluna plena, i a cops, il·lumina la cara que ens queda oculta, la que no veiem. Però sempre hi ha mitja part del satèl·lit il·luminat. De fet el dia lunar dura uns 14 dies terrestres, i 14 més de nit.
A la superfície lunar durant el seu dia es pot arribar a 100ºC de temperatura i a la nit fins a uns -150ºC, una bona amplitud tèrmica.
Una pregunta més: un eclipsi total de Lluna es produeix quan aquesta es troba en fase de Lluna plena o nova?
Imagineu-vos tres esferes en línia recta a un espai, i una d’elles és una bombeta, el Sol, que es troba a un extrem. En quin ordre haurem de col·locar la Terra i la Lluna de forma que el Sol no pugui il·luminar la Lluna i aquesta es vegi eclipsada?
La Terra s’haurà de posar al mig, de forma que l’ombra que genera tapi la Lluna. En aquesta posició la Lluna estaria plenament enfocada pel Sol, seria Lluna plena, i quan es posés dintre de l’ombra que genera la Terra, quedaria eclipsada l’estona que triga en travessar la zona d’ombra.
Darrera pregunta. Si mirem la Lluna una nit de lluna plena i mirem l’hora, imaginem que siguin les 10 del vespre. A quina hora la veurem passar pel mateix lloc a l’endemà?
La resposta seria uns 50 minuts més tard. La raó, és senzilla, si en uns 28 dies ha de fer la volta sencera a la Terra, cada dia ha d’endarrerir-se 1/28 de volta. Si la volta són les 24 hores del dia, la divisió surt a una mica més de 52 minuts.
Altre tema, sabíeu que el dilluns és el dia de la lluna? Dia+lluna = dilluns.
Així mateix, el dimarts correspon a Mart, el dimecres a Mercuri, el dijous a Júpiter i el divendres a Venus. El dissabte i el diumenge els va canviar l’església. Ara bé, en anglès, el dissabte és Saturday, dia de Saturn i el diumenge és Sunday, dia del sol. Igualment en anglès la paraula mes es diu month que prové de l'antiga forma de dir lluna, no l’actual moon. Té relació amb la durada del cicle lunar.
Tot curiós, no?
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 301 del gener de 2025
