Història espacial

La idea de viatjar per l’espai no és nova, els grecs ja en parlaven. En Llucià de Samòsata, l’any 125 dC ja descrivia un viatge a la Lluna i una guerra entre els selenites, habitants de la Lluna, amb els habitants del Sol. En Jules Verne, el 1865, també va descriure un viatge. Tot pura literatura de ficció.

No va ser fins que es van inventar els motors que la ciència no va poder fer un pas endavant en aquest sentit. Faltava la tecnologia. A principis del segle XX Konstantin Tsiolkovski a l’URSS i Robert Goddard a Estats Units van començar a desenvolupar una tecnologia de motors a reacció i coets. Aquí va començar la història espacial.

El primer pas va ser crear societats astronàutiques per fer ambient, com Alemanya i Unió Soviètica. Els primers míssils van ser creats per l’exèrcit alemany el 1934. Però l’era espacial no va néixer fins el 1954, un  cop acabada la II Guerra Mundial, amb el projecte Orbiter a Estats Units. El primer satèl·lit el van llançar els soviètics el 1957, el conegut Sputnik. Altres països també van començar a fer proves amb satèl·lits, Xina, França, Regne Unit i Japó.

El següent pas va ser el llançament d’una missió tripulada per humans (URSS, Iuri Gagarin 1961) i  el primer passeig espacial (URSS, Aleksei Leonov 1965). En aquesta época ja s’estaven gestant els programes lunars, l’Apollo d’Estats Units i el Soiuz soviètic. El 1969, per primer cop, un èsser humà va trepitjar la Lluna, va ser amb l’Apollo 11.

Durant els anys 70, els objectius van esdevenir les estacions espacials, la Saliut soviètica i l’Skylab d’Estats Units. En paral·lel també es llançaven sondes planetàries com les Mariner, les Voyager, aquestes encara operatives el 2024 i les Pioneer. Els transbordadors espacials van néixer en aquell anys.

L’Agència Espacial Europea (ESA) es va crear el 1975 amb una empresa privada, l’Arianespace, per tal d’aconseguir que Europa fos independent de les tecnologies americanes i russes, amb una base de llançament a Korou (Guaiana francesa), a prop de l’equador terrestre.

Coet Apol·lo 7 en vol
Foto: NASA,

El 1976 es va encetar el project, primer soviètic i després rus, de l’estació espacial Mir amb l’objectiu d’establir una presència constant a l’espai. Va finalitzar el 2001, caient a l’oceà Pacífic.

Cap el 1970, la Xina va llançar el seu primer coet i a principis del 1990 va iniciar el programa Shenzhou, inspirat en la russa Soiuz. El 1975 s’hi va apuntar el Japó i el 2003 va crear l’agència japonesa JAXA.

Un altre pas important va ser la posada en òrbita de telescopis, com el Hubble que es va llançar el 1990 i que ens han permès observar el cel sense el filtre de l’atmosfera. Aquest va ser un salt qualitatiu en l’observació de l’Univers. El següent va ser el telescopi James Webb, llançat el 2021, que incorporava visió en infraroig, que no tenia el Hubble.

Des del 1965 que es perseguia l’aproximació a Mart, quan el Mariner 4, va arribar a 10.000 km de distància i el va fotografiar, però fins el 1997 la sonda Mars Pathfinder no va aconseguir aterrar-hi. El proper pas va ser anar a trobar asteroides agafar mostres del seu sòl i tornar-les al nostre planeta. Ara ens queda tornar a enviar algun humà, de nou, fora del planeta.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 302 del febrer de 2025