Terra-Lluna un planeta doble

Quan pensem en planetes i satèl·lits, normalment sempre ho fem pensant en els del sistema solar. Així Mercuri i Venus no en tenen cap, la Terra té la Lluna i Mart un parell de pedregots, Fobos i Deimos. La resta, els planetes gasosos, ja són més grans i en tenen més de satèl·lits atrapats, Júpiter en té 67 , Saturn 59, Urà 27 i Neptú 13.

En la llista de satèl·lits el més gran és Ganimedes de Júpiter i el segon seria Tità de Saturn. El tercer cos segons les seves mides seria el propi planeta Mercuri. Després, tornant als satèl·lits serien Cal·listo i Io de Júpiter. En cinquè lloc apareixeria la Lluna.

Ara si mirem els satèl·lits en comparació amb els seus planetes veiem que els que més s'assemblen són la Terra i la Lluna, doncs la seva proporció és l'1,23% (1/81) de la massa de la Terra. Per contra Ganimedes només té una deumil·lèsima de la massa de Júpiter (1/12.500). Si les comparacions la fem en distàncies el satèl·lit de Júpiter es mou a un milió de km del seu planeta i la Lluna només a 400.000 km. La Lluna només és 3,6 cops més petita que la Terra però Ganimedes és 27 cops més petit que Júpiter.

D'aquestes observacions resulta que la Terra amb el seu satèl·lit es comporten com si fossin un sistema planetari doble o binari, això vol dir que el seu centre de gravetat, al voltant del qual giren els dos cossos atrets per la gravetat, no es troba a sobra de la superfície de cap d'ells, sinó entre mitges, per tan giren al voltant d'un punt situat en l'espai, no a sobre de cap superfície. Altre sistema binari seria el format pel planeta nan Pluto amb el seu satèl·lit Caront.

Així quan diem que la Terra orbita al voltant del Sol descrivint una el·lipse hauríem de dir, per a fer-ho correcte, que el centre de gravetat o baricentre del sistema binari Terra-Lluna és el que orbita fent una el·lipse al voltant del Sol i els dos cossos van donant voltes en torn a aquest punt fent encara més complicades les seves òrbites. Ens hauríem d'imaginar una pesa de gimnàs amb una bola 3,6 cops més petita que l'altre i el seu punt d'equilibri seria el que giraria al voltant del Sol dibuixant una el·lipse. Aquesta diferència en la forma d'orbitar complica de forma extraordinària els càlculs als astrònoms quan volen saber amb exactitud la posició de la Lluna, com és el cas d'un eclipsi total de Sol.

No tan sols són els planetes els que formen sistemes binaris, una gran part de les estrelles també ho fan, podria ser fins un 50 % i que un altre 10% formen sistemes superiors. Els planetes en aquests casos poden orbitar una sola estrella o les dues, llavors es diuen òrbites circumbinàries. S'estima que un 50-60% de les estrelles binàries podrien tenir planetes terrestres habitables dins d'un rang orbital estable.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 174 del juny 2014