Què observar en el cel?

Fa uns dies vaig explicar com orientar-se a la nit trobant l’estrella polar –ara suposem que heu estudiat una mica les constel·lacions i ja sabeu on es troben les més importants. Ara cal fer un altre pas endavant.

Si ja tenim un planisferi, una tauleta o un mòbil amb la seva aplicació per buscar estrelles podrem saber, si hi fem bé, quina estrella estem mirant.

De totes formes amb això no hi ha prou per entendre el que estem veient, també cal saber què buscar i on fer-ho. Al cel hi ha moltes coses maques per mirar però per una persona que està començant, jo li recomanaria revisar el catàleg de Messier. Aquest senyor era un dibuixant que treballava per l’observatori de Paris fent cartes estelars. Poc a poc va entrar en el món de l’astronomia i es va dedicar a trobar nous cometes, però es va trobar que hi havia uns grups de nebuloses que el confonien i enredaven.

Així que va decidir fer un catàleg de tot allò que li feia nosa per a trobar un nou cometa. I va fer una llista, el conegut catàleg de Messier. No tots els seus objectes es poden veure a simple vista, només uns 10, altres 60 ja es poden veure amb binocles de 10x50 i per la resta ja cal un telescopi aficionat per aconseguir-ho. En ells podeu trobar una mica de tot, tan galàxies com cúmuls o nebuloses, però és una forma molt entretinguda d’entrar en l’observació astronòmica. Personalment us la recomano.

Com que el feia des de Paris, només conté objectes de l’hemisferi nord. En l’actualitat conté 110 elements, lluny dels 45 originals del primer catàleg del 1771. Ara bé, si voleu entrar més a fons us recomano un llibre d’en José Luís Comellas, un historiador espanyol aficionat a l’astronomia, que va fer un llibre, jo diria que la bíblia dels astrònoms, que es titula Guía del Firmamento publicat per primer cop el 1979. En ell explica, pas a pas, totes les coses que cal veure en cadascuna de les constel·lacions. Segons la potència del nostre telescopi podrem triar unes o altres. Però segur que quedareu satisfet, ja que ho explica amb molta claredat i senzillesa.

Un altre catàleg molt utilitzat, però ja per un nivell superior de telescopi, seria l’NGC, el New General Catalogue, amb més de 7.000 objectes relacionats i visibles des dels dos hemisferis. És molt més complet i inclou tots els objectes esmentats al catàleg de Messier. Està basat en el catàleg general elaborat per John Herschel el 1864 i ampliat per Dryer el 1880, en base a les observacions del fill de John, William Herschel.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 188 de l'agost de 2015