Observació del cel de nit a simple vista

Quan avui surts a la nit a mirar estrelles ja no és tan freqüent com abans emportar-se un planisferi. Això és un mapa del cel dibuixat sobre cartolina i amb un disc de plàstic giratori, que té unes marques a les vores, per indicar el mes i dia, que et permet adaptar el mapa a qualsevol estació i hora de l'any i et mostra les constel·lacions que en aquell moment estan visibles.

Ara el que es porta és una tauleta o, fins i tot un mòbil, amb un programa que et permet a l'obrir-lo i enfocar el cel saber el què estas veient. Amb el nom de l'estrella i el dibuix de la constel·lació a la que pertany. Això sí ha de tenir les coordenades GPS del punt on et trobes, res més, tan sols saber-ho interpretar.

Així, ara ja podem començar intentar localitzar la majoria dels objectes de cel profund visibles a simple vista. Posem per exemple de molt visibles les Plèiades a la constel·lació de Taure. Es tracta d'un cúmul obert format per estrelles joves i brillants que està situat a 410 anys-llums (al) de nosaltres. A ull nu en podem veure unes 7-8 estrelles, però si les mires amb prismàtics pots arribar a veure dins del mateix camp unes 70. Es veu a l'hivern.

A la mateixa estació també podem arribar a observar, encara que en condicions de cel net i sense lluna, la nebulosa d'Orió. Estaria per sota de les tres estrelles situades en el cinturó del Caçador, on li penjaria el ganivet. És una nebulosa que es troba a 1.300 al de distància. Amb telescopi millora moltíssim.

Si el que volem és observar una galàxia, el més adient serà observar Andròmeda a l'estiu-tardor. Cal saber ben be on es troba però es pot veure a simple vista. És l'objecte més llunyà que pot observar a ull nu, es troba a 2,6 milions d'al. Es veu com una taqueta de cotó, però la formen mil milions d'estrelles, vaja, com la nostra pròpia Via Làctia.

Un cop superat aquest nivell, el proper que us recomano és fer un passeig pel catàleg de Messier. Aquest astrònom, en Charles Messier era francès (1730-1817) i treballava a l'observatori de París, on intentava descobrir cometes. Però molts cops es trobava amb objectes que el confonien i per evitar-ho es va fer una llista de tots aquest objectes que el molestaven. I encara que sí que va trobar alguns cometes, s'ha fet més famós per aquesta llista que porta els seu nom.

Són 110 objectes de l'hemisferi nord, repartits per quasi totes les constel·lacions i que poden ser visibles al març, prop de l'equinocci en una sola nit. Es tracta de la coneguda com Marató Messier.

Aquest article està inspirat en el llibre «Aprender astronomia» (Ed. Marcombo) de Jordi Lopesino

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 187 del juliol de 2015