El Sol (2)

Cap el 1920 ja s'intuïen les reaccions de fusió nuclears i, segons aquestes, el Sol necessitava una temperatura de 10.000 milions de graus per poder-les produir. Però, d'altre banda se sabia que la temperatura al nucli del Sol era de només 15 milions de graus. Hi havia un gran conflicte.

El 1927 en Werner Heisenberg ja havia enunciat el seu principi d'incertesa, dins dels postulats de la física quàntica, i va ser el 1929 quan els treballs de Houtermans i Atkinson van permetre entendre que les reaccions nuclears de fusió es produïen pel conegut efecte de túnel quàntic. Es coneguda una anècdota ocorreguda entre en Houtermans i la seva novia, Charlotte Riefensthal, quan una nit sense lluna es va vantar de ser l'única persona al món que sabia perquè brillaven les estrelles. No se sap si va ser per això però es van casar dos anys més tard.

Aquestes reaccions per efecte túnel són molt difícils de que es produeixin, és a dir, són molt poc probables. De fet es produeix una cada mil milions d'anys, però com que al Sol n'hi ha tants àtoms el resultat és el que veiem. Per intentar explicar com funciona l'efecte túnel, intentaré fer-ho amb una comparació. Seria com si un saltador estigués tancat dintre d'un recinte clos de 5 metres d'alçada i no el pogués saltar, amb la nostra física i en condicions normals. Doncs la quàntica ofereix una petita possibilitat de poder-lo travessar sense cap problema, et llences de cap contra la paret i la travesses sense cap mal. Pels humans és com un miracle, però és així.

En transformar hidrogen en heli, el Sol perd 4 milions de tones de matèria cada segon, transformant-la en energia segons l'equació d'Einstein, però no cal preocupar-se, en els 4.500 milions d'anys que porta cremant només ha perdut 5 mil·lèsimes de la seva massa inicial. D'altra banda tampoc ha lluït sempre igual. Des del seu origen fins avui, la seva lluentor ha augmentat un 40%. Dintre de 1.500 milions d’anys, quan tingui una edat de 6.000 milions d’anys, serà un 15% més brillant. Quan sigui així, el clima de Noruega serà semblant al que ara té el nord d’Àfrica.

Hi han experts que pronostiquen que quan aquest augment sigui del 40%, en 3.500 milions d'anys més, l'augment de temperatura superficial del planeta haurà eixugat els oceans i la Terra esdevindrà com ara veiem Venus. Semblaria probable que ja no pogués existir vida sobre el planeta.

Aquest augment de brillantor estarà ocasionat per l'esgotament de l'hidrogen com combustible, que al cremar amb menys intensitat, permetrà que el Sol es contregui cap el nucli. Aquest procés continuarà fins que la força de la gravetat, a l'escalfar el nucli, permeti encendre les reaccions nuclears que permetin, a l'arribar als 100 milions de graus.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 203 del novembre de 2016