L'eclipsi total de sol de juliol 2010

El passat diumenge 11 de juliol, mentre s'estava jugant la final del Campionat del Món de Futbol a Sudàfrica, uns quants aficionats a l'astronomia, dintre de l'expedició Shelios 2010, afavorida per l'Institut d’Astrofísica de Canàries, vàrem poder gaudir en directe, a la Illa de Pasqua (Xile), d’un fet astronòmic excepcional, inigualable i que, a més, enganxa: un eclipsi total de Sol.

Aquest fet ocorre de mitjana cada 18 mesos i passa únicament quan la lluna s’alinea perfectament entre la nostra Terra i el Sol i l’arriba a tapar completament. De fet, es quasi una casualitat que això passi, doncs la lluna és 400 cops més petita que el Sol, però es troba 400 cops més a prop que el Sol, o sigui, que aparentment tenen el mateix diàmetre vist des d’aquí.

Aquesta situació únicament es produeix amb lluna nova.

Esquema que mostra la posició de la Terra, 

la Lluna i el Sol durant un eclipsi total de Sol.

En les millors condicions de posició dels tres cossos, un eclipsi total de Sol pot durar una mica més de 7 minuts i la lluna projecte un con d’ombra que escombra el planeta a una velocitat màxima d’uns 3.000 qm/h. Les zones que queden fora d’aquesta ombra, a la penombra, veuen l’eclipsi com parcial. La resta del planeta ni se n’adona de que s’està produint un eclipsi, ja sigui, perquè es troben a la banda de la nit o bé no els hi toca gens d’ombra.

Altre tipus d’eclipsi es dóna quan els tres cossos es troben perfectament alineats, però la lluna es troba massa lluny de la Terra i no es capaç de tapar el Sol al 100%, són els anomenats eclipsis anulars. Es veu el Sol com si fos només una corona de foc. A la llarga, en el futur, no tindrem mai més eclipsis totals, tots seran anulars, doncs la Lluna s’està allunyant de la Terra 38 mm cada any.

Durant els eclipsis totals la lluminositat cau en picat, com si la nostra estrella s’hagués post ja fes una hora. La temperatura també baixa, entre 5º i 10ºC i es poden veure les estrelles més brillants, així com els planetes propers al Sol.

El proper eclipsi total serà visible des de terra ferma només a la ciutat de Darwin (Austràlia) al novembre del 2012. ¿Algú s’anima a anar-hi?

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 130 de l'octubre 2010

Astrobiologia

La definició que es dóna d'aquesta ciència diu que es dedica principalment a investigar l'origen de la vida a la Terra i la possibilitat que aquests processos s'hagin donat en altres mons. La pregunta clau és: ¿Estem sols realment?

Fa ja molts anys que els habitants de la Terra ens preguntem si som l’única espècie biològicament activa de l’univers. ¿Pot haver vida en algun planeta llunyà donant voltes a alguna estrella?

Per nosaltres donar una definició de vida és molt complexa, però sempre hem imaginat que estaria construïda sobre carboni i aigua, encara que no tindria que ser obligatòriament així, podria ser sobre silici i metà, per cas.

Els candidats on es pensa que pot haver vida fora de la Terra són diversos, però si els tinguéssim que classificar de major a menor possibilitat començaríem pensant en els meteorits en primer lloc.

Es coneixen més de 22.000 meteorits que contenen compostos orgànics que podrien ser precursor de la vida. Al 1996 es va localitzar a l’Antàrtida un arribat de Mart, nomenat com ALH84001, on es pensava que hi havia proves de que en aquell planeta havia hagut vida fa 3.600 milions d’anys. Però encara avui els científics no estan tots d’acord.

Vista microscópica de la estructura interna d'ALH 84001

El que sí és important és reconèixer que els meteorits poden transportar al seu damunt matèria orgànica i repartir-la per allà on passin i caiguin, aquest fet es coneix com panspèrmia.

En segon lloc tindríem el propi planeta Mart, sobre el qual s’estan efectuant investigacions avui en dia, doncs segons la sonda Phoenix Mars Lander, en el passat aquest planeta era molt més calent que ara i més humit. Es veuen lleres de rius secs, volcans i té casquets polars. També s’han detectat minerals que, només, es poden formar en presència d’aigua.

Després, a continuació, trobaríem quatre satèl·lits de planetes, Europa i Calixto de Júpiter i Tità i Encélado de Saturn., aquests darrers investigats per la sonda Cassini i els primers per les sondes Galileu i Voyager.

Europa podria amagar un oceà d’aigua, contenint oxigen, a sota de la seva escorça gelada. Calixto té un camp magnètic variable i, a més, quan xoca un meteorit a la seva superfície, no fa les típiques rodones amb parets com a la Lluna, sinó que semblen més aplanades, com si tingués un oceà soterrani que fos més tou.

A Tità i Encélado se’ls hi han detectat compostos com hidrogen, metà i acetilè al primer i hidrogen, carboni, nitrogen i oxigen al segon en els plomalls calents i amb aigua que expulsa com a guèisers des de la seva superfície.

Finalment trobaríem els més de 400 exoplanetes trobats a prop d’estrelles fora del nostra Sistema Solar des del 1995 i que cada any, amb la millora de les tècniques de detecció, ens permeten conèixer més a sobre d’ells. Però d’aquests ja en parlarem un altre dia.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 128 de l'agost 2010

Contaminació Lumínica

Des d'Astrobanyoles, agrupació d'astronomia i ciència del Pla de l'Estany, volem contribuir a fer una mica de divulgació d'aquesta branca de la ciència i avui hem triat, dins del món de l'astronomia, aquest tema per començar, aprofitant que el gener passat es va iniciar des de la nostra entitat una Campanya de Lluita contra la Contaminació Lumínica.

Quan hom escolta per primera vegada aquesta paraula se li queda una cara, com dient, i ara, ¿de què m'està parlant aquest?.

No estem acostumats a sentir aquest terme. Per contra ja fa molt anys que estem habituats a la contaminació ambiental, al reciclatge i separació de deixalles, vidre, paper, etc... i pobre del que no faci, doncs, fins i tot, podria rebre una sanció per no fer-ho.

Doncs la contaminació lumínica consisteix en la contaminació que produïm nosaltres mateixos quan volem il·luminar el terra, però una part de la llum se'ns escapa per sobre de l'horitzontal i no ens arriba mai al seu destí, el terra. Això tant pot passar amb l'enllumenat públic com privat i a empreses com residències particulars. I aquesta contaminació també arribaria a ser sancionable.

¿Què passa doncs?. Diverses coses:

1- La llum es perd pel cel i ens l'embruta. Fixeu-vos en la foto, feta amb exposició per en F. Pruneda, de l'AAAGi, on es pot veure clarament la mitja taronja que envolta el cel de la nostra vila, Banyoles, des del Pla de Martís.

2-Estem malgastant l'energia i l'estem pagant com bona quan no l'estem aprofitant. Tan als carrers com a casa.

3-Afectem l'ecosistema que viu a la nit

4-Produeix intrusisme i enlluernament. Vol dir que t'entra llum no desitjada a casa teva o que els mateixos fanals, si el mires, t'enlluernen.

¿Com ho podem evitar?

Doncs donant-nos compte de que la contaminació lumínica és una mica la conscienciació de tots i cadascú de nosaltres. Que si som capaços d'evitar que els llums estiguin mal orientats, ja hem fet un pas endavant. Si pugem a un puig a prop d'on vivim i mirem cap a baix, tota la

Contaminació Lumínica produïda per Banyoles

 

llum que estem veient l'estem llançant al cel, doncs quan estem al cim estem per sobre del nivell de l'horitzontal i aquella llum no arribarà mai al terra. I a més l'estem pagant.

És important orientar els fanals i projectors cap al terra, o posar-los-hi pestanyes de forma que no deixin escapar la llum que vol anar cap al cel o entrar a les cases veïnes.

També és molt important controlar els horaris d'encesa i apagada dels llums, posant-hi temporitzadors que permetin tenir-los tancats quan no cal. A més, estalviarem.

Visiteu la nostra pàgina www.astrobanyoles.org i dins d'ella el Fòrum per saber-ne més.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 127 del juliol 2010