El Sol, la nostra estrella, tan a prop i tan poc estudiada. D’alguna forma és lògic, la quantitat de llum i energia que ens envia ens cega. Qualsevol aparell que enviem per estudiar-lo cal que vagi ben protegit i que no resulti malmès només d’apropar-s’hi.
L’estudi amb sondes es va iniciar el 1960 amb la segona etapa de les sondes Pioneer. Va investigar l'espai interplanetari entre les òrbites de la Terra i Venus. També el camp magnètic solar, les erupcions, mesurant les partícules que emetia i la radiació còsmica que originava. Altres sondes recordades han estat les Soho, Ace, Genesis, Stereo, bàsicament per estudiar el vent solar i les ejeccions de massa coronal.
El 2018 l’ESA van llançar la Solar Orbiter i la NASA la Parker Solar Probe, que ha estat la sonda que més s’ha apropat al Sol, 6,1 milions de km i la que més ràpidament viatja, fins a 690.000 km/h, prop de 200 km/s. Com referència recordeu que Mercuri gira a 58 milions de quilòmetres del Sol, vuit vegades més lluny del que ho farà la Parker.
A aquesta distància rep 520 cops més radiació que nosaltres a la Terra. Per això porta un escut d’11,4 cm de gruix de fibra de carboni que protegeix tots els instruments i que està dissenyat per suportar temperatures properes als 1.400ºC. Té forma d’hexàgon i muntat a la cara que dona al Sol, lògicament.
Estudiarà l’estructura de les dinàmiques del camp magnètic de la corona. Des de la Terra només podem observar la corona solar durant els pocs minuts que ens ho permeten els eclipsis totals de Sol. Aquesta corona es troba a una temperatura propera al milió de graus però es desconeix el mecanisme del seu escalfament, tenint en compte que la superfície de l’estrella és només de 6.000ºC, calen més estudis per conèixer-la. També intentarà estudiar la raó per la qual les partícules expulsades pel Sol viatgen a velocitats tan elevades, properes a la de la llum.
La seva missió base es va completar el setembre de 2025. De fet ha estat operativa durant la primera mitat del cicle solar d’11 anys, des del darrer mínim fins al màxim de juliol de 2025 . La NASA ha decidit ampliar-la per estudiar el cicle complet, fins el proper mínim, cap al 2030.
En aquests moments ja ha fet les 24 òrbites previstes al Sol, intentant apropar-se cada cop més a l’estrella per tal de millorar els estudis. Gràcies als encontres que tindrà amb Venus i, a conseqüència de la seva assistència gravitatòria, permetrà a la sonda estrènyer cada cop més la seva òrbita el·líptica al voltant de l’astre.
Tal com afirma Jenifer Millard, astrònoma de Fifth Star Labs, Comprendre el Sol, la seva activitat, el clima espacial, el vent solar, és molt important per la nostra vida quotidiana a la Terra".
Esperem que aquestes investigacions fetes per una missió agosarada, ens permetin revolucionar la nostra comprensió de la física solar.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 321 del setembre de 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada