Per què mirar el cel?

Hi ha molts motius per a fer-ho. Cadascú pot triar el seu. Però el meu llistat començaria per la lluna, tan gran, tan a prop, tan rodona. Per mirar-la en fase plena, cal fer-ho amb un filtre en cas d'utilitzar telescopi, i dedicar-se a buscar mars i muntanyes, uns d'un color altres d'un altre. Però també es molt maca, o potser més, mirar-la en fase creixent. Quan les seves muntanyes projecten ombres sobre sí mateixa, o, com a vegades passa, es veu un punt de llum en mig d'una zona fosca. Què és això?, només és el cim d'una muntanya a la que li toca el llum solar il·luminant-la i la seva base encara roman a la foscor.

Mirar planetes també es espectacular. A simple vista en podem veure cinc, però observar-los amb un telescopi és magnífic. En especial, Júpiter i Saturn. Quan guaites un dia darrera l'altre els moviments del satèl·lits galileans et quedes sorprès de veure un sistema solar en miniatura. I quan el que mires és Saturn sempre quedes bocabadat en veure els seus anells.

Altres objectes celestes dignes de mirar són els cúmuls, tan oberts com tancats, aquestes agrupacions de tantes estrelles juntes. N'hi han molts de destacables. Altra cosa a mirar són les estrelles dobles, especialment quan són de diferent color entre elles. I encara ens queden les observacions de galàxies, com Andròmeda, visible a simple vista o de nebuloses, com la d'Orió.

Si ja tenim un telescopi una mica potent ens poden entretenir en trobar més objectes estel·lars, els del catàleg de Messier, format per 110 unitats, que per les dates de l'equinocci es poden veure gairebé tots.

Tot això són activitats que més o menys es poden fer sempre. Altres, com observar les caigudes d'estels fugaços, meteors seria la paraula correcta, ja no passa cada dia, també és engrescador. Un altre tipus d'observació, que us recomano a tots, és veure un eclipsi total de Sol. No té comparació amb cap altre fenomen astronòmic, en la meva opinió, és el màxim.

També podem valorar els eclipsis de Lluna, més freqüents que els de Sol, encara que no tan vistosos, però que ens permeten gaudir d'un color cendrós del nostre satèl·lit causat per la nostre atmosfera i molt llargs en quan al temps d'observació.

Ens hem deixat els cometes, uns astres amb cua que passen de tant en tant, però que poden ser de lo més vistós de tota la volta celeste. I també cal posar a la llista les sondes espacials que es passegen pel cel nocturn.

Hem de tenir ben clar que tenir una bona agudesa visual és important, però que encara ho és més el trobar un lloc d'observació que no tingui contaminació lumínica. És a dir que els llums estiguin ben orientats i enfoquin cap el terra, que és cap on s'han de il·luminar, no cap el cel. En especial els llums públics, els dels carrer, que paguem amb els nostres impostos i no ho fem per il·luminar el cel i no poder gaudir del cel.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 208 de l'abril de 2017