Abans de començar caldrà
definir què s'entén per Contaminació Lumínica (CL). Segons la
definició que dóna l'associació Cel Fosc a la seva pàgina és “l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en
intensitats, direccions, horaris o rangs espectrals innecessaris per
a la realització de les activitats previstes en la zona en què
s'han instal·lat els llums”
El cel de Banyoles vist des del Pla de Martís |
A partir d'aquí podem
especificar una mica més.
En Intensitats,
vol dir que estem il·luminant en excés una zona determinada, què
no li calen tants watts de consum i en conseqüència que estem
malbaratant diners.
En
Direccions, vol dir
que no estem enfocant correctament els llums, que la llum s'escampa
per sobre de l'horitzontal i se'n va fins a l'infinit, no arribant
mai a terra. També estem malbaratant recursos.
En
Horaris, vol dir que
fora dels aspectes de seguretat, tots els llums sumptuaris o
comercials cal apagar-los a les 24 hores, a excepció d'alguns
monuments reconeguts i en dies assenyalats. A la nit potser no cal
tenir cap aparador il·luminat ja que no circula possible clientela.
En
Rang Espectral, vol
dir que cal utilitzar bombetes que emetin en un rang visible pels
humans però que no molesti a cap altre espècie de l'ecosistema
nocturn. Pensem que a la nit no cal poder llegir el diari sota d'un
fanal i que la millor llum és la que s'emet en la franja ataronjada.
Recordant
uns textos de Mossèn Cinto Verdaguer en la seva obra Al
cel del 1896 on deia:
“la
llum del dia és per mirar la terra; / la de la nit, per contemplar
lo cel”,
observarem que ens poc llocs podem realment gaudir de la seva
contemplació.
El
concepte de CL fa uns 30 anys que existeix, diguem-ne que és la més
moderna de les contaminacions. Avui en dia a ningú se li acudiria de
llençar escombraries a l'aigua de l'estany, però fa 50 anys, sí
que passava. D'aquí a uns anys a ningú se li acudirà il·luminar
malament, però per ara encara no tenim aquesta consciència.
De
fet el Parlament català va dictar una llei, coneguda com la 6/2001
de 31 de maig, sobre l'Ordenació ambiental de l'enllumenat per a
la protecció del medi nocturn, però que per diversos motius té
el seu reglament derogat pels tribunals i no és aplicable. S'està
en espera, confiem que sigui en un temps curt, d'un nou reglament que
permeti aplicar completament aquesta llei.
Igualment
el govern d'Espanya va aprovar un real decret 1890/2008, el 14 de
novembre, sobre el Reglament de eficiència energètica en
instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions
tècniques complementàries EA-01 a EA-07 del Ministerio de
Industria, Turismo y Comercio.
Per tant la normativa existeix,
ara només cal complir-la. No es tracta, i menys ara, de fer canviar
tots els fanals, per exemple del Passeig de Mn. Constans de Banyoles
que es van instal·lar per les Olimpíades del 1992, que no
compleixen amb les normes sobre la direcció del flux lluminós, però
segur que sí que ho faran els nous models a instal·lar quan
aquestes lluminàries estiguin obsoletes i s'hagin de renovar i
s'aconseguirà il·luminar el terra més que els arbres.
Cal il·luminar sempre de dalt a baix. En cas que això no sigui possible, cal orientar els focus per a evitar que aquests enviïn llum per sobre l'objecte o edifici a il·luminar. |
Orientar els focus per sota l'horitzontal
i apantallar-los. Cal evitar enlluernar als conductors i als vianants. |
Des
d'Astrobanyoles, socis del col·lectiu Cel Fosc, vàrem iniciar una
campanya al 2010 de conscienciació del tema de la CL a ens públics,
empreses i particulars, i realment podem confirmar que totes les
entitats públiques de la comarca estan al cas de les normatives i
les compleixen en totes les noves instal·lacions. No podem dir el
mateix dels particulars, ni de les empreses ni dels particular, la
majoria dels quals desconeixen completament la paraula contaminació
lumínica. Els instal·ladors també les coneixen, però molt sovint
s'han de plegar a les exigències de llurs clients.
De
totes formes la major part d'ells són receptius i intenten fer,
dintre de les seves limitacions, el possible per solucionar el
problema, especialment perquè els hi afecta la butxaca si paguen per
un consum elèctric que no aprofiten. Només em trobat dos casos de
particulars que no han fet cap cas de les nostres indicacions. Un que
té llums en formes de globus en les cantonades de la seva propietat,
allà pel puig de Sant Martirià i altre al carrer de la Sardana,
tots dos llocs de Banyoles, que il·lumina el sostre de la seva
terrassa amb un focus des del terra cap a dalt, amb lo qual una bona
part de la llum s'escapa fora del seu objectiu.
Sorprenentment
a l'inici s'havien trobat molts globus, dels coneguts com tipus
xupa-xups, model que només aprofita el 15% de la seva energia per
il·luminar el terra i la resta, el 85%, l'envia cap al cel. Fins i
tot n'hi havia en empreses que es dediquen a la comercialització
d'energia, en llocs com Palol o Serinyà, que en tenien a les seves
plantes però hores d'ara ja ho fan corregit. Malauradament encara
queden algunes zones amb aquestes lluminàries, com a l'avinguda Mare
de Deu del Mont a Cornellà o al costat del pavelló de Can Puig i i
l'escola del mateix nom a Banyoles.
Amb
altres tipus de lluminàries, que tenen el projector mirant cap al
cel i una pantalla corbada a sobre que reflecteix el llum de nou cap
al terra, malbaraten el 50% de la seva energia i envien molta llum
pels laterals de les pantalles cap el cel, han corregit la posició
dels llums, com la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Banyoles i
alguna altre, però la majoria, fetes amb el mateix disseny per a tot
el país, estan mal enfocades. Igual model s'utilitza en l'aparcament
d'una zona comercial al Gironès, al tocar de l'autopista, on
existeix un cas clamorós amb més d'un centenar de fanals
malbaratant energia.
En
altres casos s'ha aconseguit que s'ajustin a l'horari que indica la
llei, com la fàbrica de xocolata Torras al Pla de l'Estany o que el
tanquin com a la fàbrica d'embotits Casademont al Gironès, encara
que aquesta està per poc fora de la nostra comarca, però tenia un
potent projector enfocant el seu anunci comercial d'una formada
desmesurada mirant el cel.
Altres
casos pendents a zona de la Farga són els d'algun supermercat que té
una denúncia entrada a l'Ajuntament de Banyoles, per l'autor
d'aquest escrit, per il·luminar incorrectament el seu rètol
publicitari i no complir els horaris indicats per la llei o altre
empresa privada que no canvia els quatre globus que té per
il·luminar la seva propietat.
Un
altre cas a millorar serien les il·luminacions a les rotondes o
places que tenen un fanal ple de focus en totes direccions. Algunes
estan perfectes, com la de Porqueres on es troba la ceràmica d'en
Lluís Roura tots mirant cap al terra, però d'altres com la de la
plaça dedicada a en Xesco Boix a Banyoles, es poden millorar, només
reorientant-los cap al terra, que sol ser el problema que tenen la
majoria de fanals, que volen il·luminar molta superfície per
estalviar-se pals i acaben enviant la llum per sobre de l'horitzontal
sense arribar a enlloc i provocant intrusisme. Això vol dir entrant
a llocs que no els hi demanen llum, com pot ser el cas d'habitatges
particulars. En aquest darrer cas també es produeix un cas d'excés
d'intensitat i es podrien estalviar projectors.
En
un control fet en col·laboració amb la Universidad Complutense de
Madrid al 2011 des del Pla de Martís, anomenat Nix-Nox, en el que
s'analitzava la qualitat del cel en tota la volta celeste es va
comprovar la forta influència que tenia per impedir veure les
estrelles la CL provocada pel conjunt Banyoles-Porqueres-Girona.
Igualment succeïa en un altre sector dins la influència de Figueres
i en un tercer en el que ens arribava la de Barcelona. Quan s'hi va
d'observació al Pla de Martís es pot notar ben clarament com una
bombolla ataronjada damunt de la zona de Banyoles-Porqueres originada
per les inadequades il·luminacions que existeixen. De fet, si ens
situem al puig de Sant Martirià i mirem cap a Banyoles veurem que
ens enlluernen molts fanals que envien part de la seva llum per sobre
de l'horitzontal i ens arriba a nosaltres, perdent-se després al
cel. Aquesta mena de bombolla ens impedeix veure cap estrella en
aquest direcció entre l'horitzó i fins una alçada de 30º per
sobre.
Banyoles vista des del Puig de Sant Martirià. Per no generar gens de containació lumínica cap al cel no s'hauria de veure cap punt de llum. |
En
teoria des d'un nivell elevat no hauríem de veure cap llum de cap
fanal, els vidres d'aquestos haurien de ser plans, no corbats, i
enfocats directes cap al terra. Un clar exemple de que això no passa
tan sols aquí és quan mirem imatges en el program “El temps” de
TV3 i ens ofereixen vistes amb càmeres situades a punts elevats, ja
sigui Barcelona, el Vallès o a Berga, en tots els casos es veuen
tots els punts emissors de llum i si enfoquessin de forma correcte
cap el terra no s'hauria de veure ni un. Tots ells malbaraten
l'energia que els contribuents paguen amb els seus impostos i caldria
que fossin corregits.
En
teoria dins de Banyoles amb una qualitat de cel que ens permet
observar estrelles fins a magnitud 4 hauríem de veure prop de mil
estrelles, per contra a Barcelona que tenen una qualitat de cel de
magnitud 2, només no en poden veure ni un centenar. En el millor
lloc, el menys contaminat lluminosament, seríem capaços de veure
estrelles de magnitud 6, les més febles que pot captar l'ull humà,
i en veuríem unes 9.000. Tot un espectacle que si no el controlem
els nostres fills mai el podran gaudir, encara que veure'n tantes
també pot ser un problema afegit a l'hora d'identificar les
constel·lacions més habituals.
Recordem
que preservar la foscor de la nit està d'acord amb la Declaració
universal dels drets de les generacions futures (UNESCO): "Les
persones de les generacions futures tenen dret a una Terra indemne i
no contaminada, incloent el dret a un cel pur."
Imatges del simulador |
Si
voleu jugar amb un simulador de CL i fer proves de com es veuen les
estrelles en funció del tipus de fanals que instal·leu, ho podeu
provar en aquesta adreça:
Per
a més informació sobre CL podeu consultar:
- Cel Fosc, www.celfosc.org
- Instituto de Astrofísica de Canarias,
|
|
|
Publicat
a la revista "El Pla de l'Estany" publicada pel Consell Comarcal en el seu nº 76 de l'abril 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada