La
matèria és tot allò que ens envolta, ja sigui gas, líquid o
sòlid. Però tota ella està formada per partícules o àtoms i
aquestos per protons, neutrons i electrons.
L'antimatèria
és una paraula prou coneguda en el llenguatge popular i molt més en
el científic. Per a definir-la cal dir que és un tipus de matèria
que en lloc d'estar formats per partícules, ho està per
antipartícules. Així que ara cal definir antipartícules.
Si
una partícula pot ser, posem per exemple, un protó, la partícula
bàsica amb una càrrega elèctrica sencera positiva (+1), amb una
massa i un moviment giratori (moment angular o spin) característics
o bé per un electró, el mateix amb càrrega negativa (-1), també
amb massa i spin propi.
Resulta
que les antipartícules són idèntiques a les partícules en totes
les seves propietats, només que canvien la polaritat de la càrrega,
així del protó es passa a l'antiprotó ara amb la càrrega negativa
i de l'electró a l'antielectró amb la càrrega positiva.
Si
pensem que els protons estan compostos per quarks, altres partícules
encara més petites, els antiprotons estan compostos per antiquarks.
Igual passaria amb els neutrons i els antineutrons.
La
primera indicació sobre la possibilitat de que existís antimatèria
va venir després que en Paul Dirac, un físic anglès que va rebre
el premi Nobel al 1933, formulés el que es coneix com l'equació de
Dirac el 1928. La primera partícula d'antimatèria, el positró, va
ser descoberta el 1932 per Carl David Anderson del Caltech (Institut
Tecnològic de Califòrnia), qui va rebre el premi Nobel el 1936.
Més
tard, el 1955, Emilio Segré, italià, i Owen Chamberlain,
nord-americà, treballant a la universitat de Berkeley van descobrir
l'antiprotó i l'antineutró.
Al
CERN van obtenir nou àtoms d'antihidrogen el 1995 i, poc després el
Fermilab en va obtenir cent. El 2011 es van aconseguir crear 300
àtoms i guardar-los durant 1.000 segons, una mica més d'un quart
d'hora. De forma natural també es produeixen a les tempestes
elèctriques degut a la intensitat dels llampecs.
Es
creu que després del Big Bang existia tan matèria com antimatèria,
però que aquesta segona es va aniquilar al xocar amb la matèria,
però que per algun tipus d'asimetria entre elles, la anomenada CP
per Andrei Sajarov el 1966, es viola i fa sobreviure una partícula
de matèria per cada cent-mil aniquilacions entre matèria i
antimatèria. Al reaccionar van produir energia en forma de fotons,
llum.
Recordeu
el final de la pel·lícula Àngels i dimonis on es vol fer explotar
una bomba d'antimatèria robada al CERN?.
Així
que semblaria que les lleis físiques del nostre univers afavoreixen
l'existència de matèria.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
182 del febrer de 2015
