Com ja és conegut, el primer exoplaneta va ser descobert el 1995 per Queloz i Major. Des d’aquell moment va començar una cursa frenètica per aconseguir anar ampliant la llista.
A data de gener 2023 estan confirmats per la NASA 5.470 exoplanetes, la major part d’ells en sistemes planetaris, o sigui, amb més d’un planeta per cada estrella. De fet, la mitjana és de més de quatre exoplanetes per cada estrella.
Com sempre, ha estat la limitació tècnica, la capacitat de detecció, el que ha impedit progressar més ràpidament. Inicialment només es trobaven exoplanetes de la massa de Júpiter -1.300 cops més gran que la Terra. Al 2005 ja es va aconseguir identificar un planeta 5,5 cops més gran que la Terra. A l’octubre de 2021 es va informar de la possible detecció d’un exoplaneta a una galàxia fora de la Via Làctia. Està pendent de confirmació.
Els candidats actuals a exoplanetes són majoritàriament a menys de 3.000 anys-llum de nosaltres. Des del 1980 ja s’estudiaven mitjançant telescopis terrestres, ja fossin a Arizona, Hawai, Atacama o Canàries. Properament també es podran estudiar amb el Extremely Large Telescope (ELT) o Telescopi Extremadament Gran que es situarà a Cerro Armazones a Atacama amb una mirall de 39 metres de diàmetre. O el Thirty Meter Telescope (TMT) Telescopi de Trenta Metres que s’instal·larà a Hawai.
A partir del 1990, amb el Telescopi Hubble, va començar l’observació des de l’espai, no a terra. Així es guanya lluminositat en evitar que la llum travessi l’atmosfera. Aquesta va ser una col·laboració entre la NASA i l’ESA. El 2003 la NASA va llançar el telescopi espacial Spitzer que va continuar detectant exoplanetes. El 2006 l’ESA va enlairar el Corot, que encara que només tenia un mirall de 27 cm de diàmetre va descobrir 557 nous exoplanetes. Va ser el primer dedicat a caçar exoplanetes per la tècnica del trànsit.
El 2009 la NASA en va llançar un de nou, el Kepler amb un mirall de 1,4 metres de diàmetre. Ha descobert més de 3.000 nous exoplanetes en 69 sistemes estel·lars. A partir de les seves dades es va establir que a la Via Làctia podien existir 17.000 milions d’exoplanetes de la mida de la Terra. Va ser el primer en detectar una exolluna, un satèl·lit d’un exoplaneta.
L’ESA, el 2013, va llançar l’observatori espacial Gaia amb un mirall de 3,0 m. El seu objectiu és fer un nou catàleg amb dades de mil milions d’estrelles. Però estimen que descobreixi fins a 35.000 nous exoplanetes. El següent va ser el 2018, quan la NASA va llançar el TESS, un telescopi dissenyat per detectar exoplanetes de la mida de la Terra pel mètode del trànsit. Està previst que arribi a descobrir uns 20.000 exoplanetes, dels que 300 podrien ser com el nostre planeta.
l 2019 l’ESA va llançar el Cheops per caracteritzar millor els exoplanetes ja coneguts. El Nadal de 2021 es va enlairar el Telescopi James Webb amb un mirall de 6,5 m i els propers anys ho faran el Plato i l’Ariel de l’ESA i el WFIRST de la NASA. Ha nascut l’exoplanetologia, una nova branca de la ciència.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 284 de l'agost de 2023
