El castell de Creixenturri

Quan entres per carretera a la part alta de la vall del Ter, un cop passat Sant Pau de Segúries, i veus aquella gran vall, tota rodejada de muntanyes, penses que estàs a punt de tocar el cel.

Un cop has travessat el riu Ter pel pont d’en Rovira i agafes aquella recta que et condueix cap a la colònia Estebanell i Camprodon, et sorprèn veure una església, d’aquella grandària, allà penjada al costat dret de la vall, al bell mig de la muntanya. 

Darrera seu té tota una història, però no és el cas d’aquest escrit, parlar de l’ermita del Remei, una construcció de planta rectangular amb uns 12 metres d’ample i uns 33 de fons. L’alçada, inclosos els dos campanars, s’aixecaria uns 15 metres del terra. Una senyora ermita. Llàstima que només s’obri el segon diumenge d’octubre per a fer el seu aplec. El seu interior també val la pena.

El que m’ha impulsat a escriure ha estat el castell de Creixenturri i la seva dificultat per trobar-lo. Les coordenades trobades a internet no eren del tot correctes, el situaven gairebé al tocar d’un barranc. Finalment, l’he localitzat a un petit turó al costat esquerra de la posició que es deia a internet i al mateix mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

El castell, les seves restes, es troben a les següents coordenades:                           UTM 31T ETRS89: 4484656X  4682917Y  altitud 1.105 m                     Log/Lat  42º17’48.39’’N 2º22’29.40’’E

Es tractava d’un castell termenat, documentat el 1218, quan es va fer construir per ordre d'Albert de Sant-romà. L’any 1245, el rei Jaume “el Conqueridor” donà aquest indret en franc alou, al mateix noble, amb l’obligació de refer les muralles. Després de diverses modificacions, ampliacions i reconstruccions, molt afectat pels terratrèmols del 1327 (1373?) i 1428, va ser, finalment, abandonat.

A mitjan segle XVI, aquest castell fou refugi de bandolers durant les lluites entre nyerros i cadells, dos bàndols que dividien la noblesa catalana. Per evitar aquest fet, el virrei, marquès de Tarifa, va ordenar el seu enderrocament el 1554.

L’indret que li dona nom té com primera referència, el terme de “Grexenturrio” que data de l’any 904, en la venda d’una terra. Posteriorment, el 1169, apareix com Crescenturrio.

Cèsar August Torras, un muntanyenc de renom i que és considerat com el primer promotor de l'excursionisme català, proposa però que fou en son origen una torre sepulcral romana, Turris Crescentis, la que donà nom a la contrada (Creixenturri) i que posteriorment, en el segle VIII fou convertida en torre-guaita o bé de defensa.

Els seus fills més coneguts son els Samasó (o de Masó), una nissaga de donzells, cavallers i eclesiàstics banyolins que van viure a Banyoles entre els segles XIII i XV. Probablement, procedien de Creixenturri o Greixenturri (aquest llogaret de Camprodon). En aquesta nissaga hi trobem militars, monjos, abats i dos presidents de la Generalitat de Catalunya.

En el fogatjament (recompte de llars) de 1365-1370 es consigna que dins la vegueria de Camprodon hi havia la “parroquia de Creixenturri, d’en Gilabert de Cruylles […] XII fochs” i altres “VI fochs de Creixenturri”

El castell de Crfeixenturri amb la torre Cavallera, aixecada a l’altre costat del riu Ter cap el segle X, i de planta quadrada, defensaven l’accés a la vall de Camprodon per l’estret de les Rocasses, pas del riu Ter entre la serra Cavallera a ponent i la muntanya de Sant Antoni a llevant.

Ens hi podem apropar a través del camí que des de l'església del Remei, puja a Sant Antoni. Al principi és una pista però quan arribes als 1.000 m d’alçada i apareixen els pins, passa a ser un corriol. Al cap d’1,8 km pujant, s’ha de trobar una fita a mà esquerra, que per un corriol en suau pujada, et porta fins al cim del turó on es troben les restes del castell.

El corriol està prou rodejat per la vegetació, especialment avellaners, però és fàcil de caminar. Al cim hi romanen drets diversos panys de paret d’entre 1 i 1,5 metres. Les mides estimades de les restes de muralles semblen indicar un quadrat d’uns 30-40 metres de costat. Segons l’Invarquit el castell es situa damunt d'una mota en part natural i en part artificial envoltada per un vall o fossat i que l'edificació seria una torre de planta quadrangular.

Mapes: Instamaps ICGC

Bibliografia:

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0020548.xml

https://www.cooltur.org/castell-de-creixenturri-que-visitar-camprodon-ripolles/

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=687

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Creixenturri

https://web.archive.org/web/20120821030608/http://www.castellsmedievals.com/ripolles/510-camprodon/929-castell-de-creixenturri-

https://www.fetsigent.com/index.php/ca/gent/la-nissaga-dels-samaso.html

Errors sobre la Lluna

1- La lluna sempre té un costat fosc

Una gran part de la gent sap que la lluna només ens mostra una cara. Però el que no és cert és que el Sol només il·lumini una part de la lluna. Ho fa de forma continuada durant 14 dies terrestres. Aquesta és la durada d’un dia lunar, 14 dies de nit i 14 de dia.

Si miréssim la lluna des de la posició del Sol sempre veuríem la fase de lluna plena, totalment il·luminada.

2 – Només veiem el 50% de la lluna

Com acabem de dir, la lluna només ens mostra una cara, semblaria que només en podem veure la meitat. Això no és cert, en podem veure fins el 59% de la seva superfície. Aquest fet es conseqüència que la lluna té un segon moviment, a més del de rotació, el de libració, com una baldufa girant, que fa cops de cap a dreta i esquerra. O sigui que només ens n’amaga un 41%.

3 - La lluna és perfectament rodona

A cop d’ull ho sembla però està una mica xata pels pols. El seu eix a l’equador és més llarg que el vertical. Aquest fet està originat pel seu propi gir, que la fa tornar un esferoide oblat.

Però igualment, per l’atracció de la Terra, el costat que sempre ens mira és una mica més llarg que l’altre. Per tant també té, una mica, forma d’ou.

4 - La lluna és brillant i blanca

Realment ho sembla però no és així. La lluna plena és tant brillant com una bombeta de fil incandescent a 50 metres de distància brillant en una nit fosca del tot. Ara, ens sembla més brillant perquè el cel, al seu voltant, és ben negre.

En quant al color també és molt subjectiu. La lluna no emet llum pròpia, només reflecteix la que rep del Sol. Realment el seu color seria gris com un asfalt gastat dels carrers en lloc de blanc com ens sembla.

5 - No hi ha gravetat a la lluna

Sí que en té, però és només una sisena part (16%) de la que tenim a la Terra. Una persona que al nostre planeta pesa 100 kg, a la lluna pesa només 16 kg. Poca, però existeix. Si no n’hi hagués, un astronauta saltant sobre la seva superfície es posaria en òrbita només amb una petita empenta.

Totes les partícules de l’univers que tenen massa es veuen afectades per la força de la gravetat i les que no en tenen, com els fotons, també es veuen afectades per la curvatura de l’espai. Coses de la relativitat d’Einstein.

6 – La lluna mou fluxos significatius dintre de les persones

No hi ha dubte de que la gravetat de la lluna és la principal causa de les marees dels oceans. El Sol també hi col·labora, però molt menys. Ara, aquesta força de gravetat no afecta per res les persones, cal massa i distància entre els cossos. La lluna ens desplaça una deu milionèsima de metre. Ens afecta més un camió o una persona passant pel nostre costat que no pas la lluna.

7 – La lluna controla la fertilitat

L’única cosa certa és que la longitud dels cicles lunar i menstrual són semblants. A partir d’aquí no hi ha cap relació demostrada. No hi ha més parts en una fase lunar que a una altra.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 258 del juny de 2021