Era l'any 1995 quan
es va descobrir per Mayor i Queloz el primer exoplaneta, Pegasi51b. Des d'aquell any ja
n'hem trobat més de 3.900 segons Nasa Exoplanet Archive. D'aquesta
xifra només 361 es considera que es troben dins de la zona
habitable, és a dir, que per la seva temperatura superficial es
troben entre 0 i 100ºC, per tant poden contenir aigua en estat
líquid.
Ara bé, de que es
trobin en aquesta zona a que puguin albergar vida hi ha un pas
gegantí. Parlem de vida des de microbis fins a qualsevol altra forma
superior. Com identificar aquesta possibilitat de vida només
observant la llum que ens arriba de l'exoplaneta i analitzant el seu
espectre?, què hem de buscar?
La major part dels
científics opten per buscar bioindicadors. Aquests ens marcarien les
opcions de l'existència d'alguna forma de vida que generés aquest
producte orgànic. Estan elaborant una llista de molècules que es
puguin trobar a les atmosferes d'aquests exoplanetes. Serien unes
biosignatures, en forma de gas, emesos per les formes de vida de
l'exoplaneta que poguessin ser detectades pels telescopis espacials.
Aquests gasos no
tindrien que ser similars als de l'atmosfera de la Terra, podrien ser
ben diferents. Seria un treball
similar al que va fer Darwin quan viatjava en el Beagle, anar
recollint informació de tot el que observava per després
interpretar-ho.
Si actualment
busquéssim aquests gasos al nostre planeta, ens decantaríem per
l'ozó, derivat de l'oxigen i el metà, i tots els seus derivats,
amoníac, aigua, etc. Però això només passa ara. Fa 3.000 milions
d'anys no hi havia gens d'oxigen a l'atmosfera del planeta, la
fotosíntesi va començar llavors, per tant aquest bioindicador és
variable en el temps.
Altres científics
es decanten per buscar un desequilibri químic general. Pensem que la
vida aprofita l'existència d'aquest desequilibri per a realitzar
totes les reaccions químiques i, per tant, biològiques. Si no hi ha
desequilibri no es produeixen les reaccions i el cos en qüestió no
prospera, està mort.
En qualsevol cas si
es trobés la firma de l'oxigen a un exoplaneta tampoc seria cap
garantia de que contingués vida, podria ser un fals positiu. Si
l'atmosfera de l'exoplaneta fos reductora en lloc d'oxidant, com aquí
a la Terra, a lo millor caldria buscar un gas com l'hidrogen. Altres
gasos com clormetà o disulfur de metil, H2S, produït per
fitobactèries, també podrien ser biosignatures. Per cert, el H2S,
és el que dona el gust a les fonts pudentes.
Quan la llista de
possibles gasos estigui definida, es podran començar a analitzar els
espectres de la llum que ens arriba dels exoplanetes i veure si
existeixen a la seva atmosfera, així podrem intuir si tenen alguna
possibilitat d'èxit respecte de contenir vida. De totes formes, la
prova definitiva seria anar-hi prendre mostres, i, per aquest pas,
ens queden molt centenars d'anys per endavant. Per ara ens podrem
conformar amb estudiar Europa, Encèlad i Tità, que els tenim més a
prop.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
234 del juny de 2019
