La UAI és l’acrònim
de la Unió Astronòmica Internacional i es va fundar fa 100 anys, el
1919. El tractat de formació el van signar set països. És
l’autoritat en matèria de noms d’estels, planetes i altres
objectes celestes. La seva missió promoure i salvaguardar la ciència
de l’astronomia en tots els seus aspectes, inclosa la investigació,
comunicació, educació i desenvolupament a travès de la cooperació
internacional. Actualment està formada per 82 estats.
Quan es va crear
encara no es coneixia cap altra galàxia, només la nostra. Tampoc es
coneixien altres planetes fora del Sistema Solar i, tot just, es
començava a intuir l’estructura de l’Univers.
Aquell any es va
comprovar la Teoria de la Relativitat General d’Einstein amb la
confirmació de la curvatura de la llum d’una estrella en passar
prop del Sol, durant un eclipsi total d’aquest astre. Einstein i la
seva teoria van ser portades dels principals diaris del món.
Al llarg d’aquest
cent anys hem avançat en el coneixement del nostre lloc a l’Univers,
descobrint que només som una galàxia entre milers de milions i que
cadascuna conté milers de milions d’estrelles. També hem conegut
la seva composició i evolució, així com i on es creen els elements
químics.
Fa poc mesos es van
celebrar els 50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna, una
altra fita històrica. Hem posat sondes al damunt de la superfície de
Mart, d’asteroides i de cometes, tot analitzant la seva composició.
Altres ja es troben més enllà dels límits del Sistema Solar i
continuen viatjant.
Als darrers 25 anys
hem començat a descobrir exoplanetes, planetes orbitant altres
estrelles diferents del Sol. Ja hem portem més de 4.000 deteccions i
19 podrien tenir unes condicions com per contenir aigua líquida i,
qui sap si vida, actual o passada. Quan tinguem més capacitat
tècnica potser descobrirem que gairebé totes les estrelles tenen
planetes.
Altre descobriment
important ha estat el dels forats negres, que els hem aconseguit
fotografiar. Però el més relacionat amb nosaltres és el que es
troba al centre de la nostra Via Làctia, Sagitari A*, i que la manté
unida. Cal destacar també la detecció de les ones gravitacionals, o
sigui, l’ondulació del teixit espai-temps degut a una gran
col·lisió entre estrelles.
Per contra, encara
hi ha certes coses que desconeixem, què passa en les primeres fase
de la formació estelar?, com es formen els sistemes planetaris?, com
podrem detectar si existeix vida fora de la Terra?, què son la
matèria i l’energia fosca?, trobarem una teoria que permeti
unificar la Teoria de la Relativitat General i la Mecànica
Quàntica?, arribarem a saber la raó per la qual algunes constants
físiques tenen el valor que tenen o serà certa l’existència de
multiversos?
En tot això hi
treballa la UAI, intentant coordinar més de 3.000 activitats entre
110 països. Potser el que més directament ens afecta és el de la
lluita contra la contaminació lumínica que ens pot privar de gaudir
de la visió de les estrelles.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
239 del novembre de 2019
