L’estrella KIC 8462852, situada a 1.400 anys llum de la Terra, entre Cigne i Lira, presenta una anomalia sorprenent. També se la coneix com estel de Tabby. Des del 1890 s’atenua la seva llum periòdicament i encara no se sap la raó. Al juny de 2011 ho va fer en un 15%. Al 2013 en un 22%. Res que conegui la ciència pot reduir la llum estelar fins aquests nivells. Penseu que quan un planeta de la mida de Júpiter passa pel davant de la seva estrella mare només atenua la seva llum en un 1%.
Fins i tot es va pensar que podria tractar-se d’una esfera de Dyson. Una esfera gegantina, dissenyada per recollir tota l’energia que produeix una estrella. Aquest tipus d’esfera la va proposar Olaf Stapledon al 1937 i la va reprendre en Freeman Dyson al 1960 com una hipotètica estructura capaç de capturar tota l’energia que emet una estrella.
Una civilització capaç de fer això seria de tipus II segons l’escala de Kardaixov, astrofísic rus nascut a Moscou al 1932. L’escala que proposa serviria per mesurar el grau de desenvolupament tecnològic d’una civilització. Té tres categories, anomenades Tipus I, II i III, basades en la quantitat d’energia utilitzable que té una civilització a la seva disposició. Aquesta s’incrementa de forma exponencial.
- La Tipus I es refereix a una civilització que utilitza tota l’energia de la llum solar que li cau damunt del planeta.
- La Tipus II utilitzaria tota l’energia que produeix la seva estrella
- La Tipus III utilitzaria tota l’energia que produeix la seva galàxia
Així en una civilització Tipus I, calculant quanta llum solar cau damunt d’un metre quadrat del nostre planeta, suposaria, tota ella, una potència de 7·107 watts, o sigui cent mil cops més que la producció anual d’energia en el planeta.
Com que sabem quin percentatge de l’energia solar cau damunt de la Terra, podríem saber l‘energia total que produeix el Sol, 4·1026 watts. Aquesta seria la disponible per una civilització Tipus II.
En el tercer cas caldria multiplicar la darrera xifra pel nombre d’estrelles que hi ha en una galàxia (1011), per tant una civilització Tipus III disposaria de 4·1037 watts.
Actualment a la Terra, considerant el consum energètic total del planeta, estaríem en una civilització de Tipus 0,7. Estimant un creixement anual de producció d’energia d’entre el 2 i el 3% ens faltaria, encara, entre un segle i dos per arribar a ser un Tipus I ple. Arribar a un Tipus II ens podria costar diversos milers d’anys i per a ser Tipus III, entre cent mil i un milió d’anys.
Per arribar al nivell I hauríem de capturar tota l’energia que ens envia el Sol, potser es podria fer posant molts miralls molt grans en òrbita que reflectissin vers la Terra tota l’energia que captessin. L’atmosfera reté el 60% de l’energia que la travessa. Per arribar al nivell següent caldria construir una esfera de Dyson feta amb nanomaterials per robots situats a la Lluna. El pas a nivell III sembla, per ara, massa ciència ficció.
1- Michio Kaku, El futuro de la humanidad, Editorial Debate. 2018
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 244 d'abril de 2020
