Segons
una enquesta feta l’any 2002 per la revista World Physics aquesta
seria la relació obtinguda. La va realitzar l’historiador de la
ciència Robert P. Crease, que hi escrivia una columna setmanal,
preguntant-lo als seus lectors. Es tracta d’experiments fets en
taulells i cap requeria una potència computacional més enllà d’un
regle o una calculadora.
Tots
ells tenen en comú la bellesa en el sentit clàssic, la senzillesa
lògica tan de l’aparell com de l’anàlisi.
Trobem
tan experiments de fa 2.000 anys fets a Egipte com de física
quàntica del segle XX. Es troben ordenats segons el resultat de
l’enquesta.
1
– Interferència dels electrons al passar per una doble escletxa –
Jönsson
2
– Caiguda lliure d’objectes – Galileu
3
– Determinació de la càrrega elèctrica de l’electró –
Millikan
4
– Descomposició de la llum del Sol per un prisma – Newton
5
– Interferència de la llum al passar per una doble escletxa –
Young
6
– Mesura de la constant de gravitació universal – Cavendish
7
– Mesura de la circumferència de la Terra – Eratòstenes
8
– Caiguda de cossos per un pla inclinat - Galileu
9
- Descobriment del nucli atòmic – Rutherford
10
– Demostració de la rotació de la Terra – Foucault
La
major part dels experiment llistats són de física clàssica, solen
ser els més coneguts. Només es reconeix un de física quàntica. De
fet, el de Jönsson, va ser el que va rebre la votació més alta.
També es constata que no apareix cap experiment dedicat a altres
branques de la física com electricitat, magnetisme, termodinàmica o
relativitat.
Avui
en dia per a fer experiments de tanta vàlua com els citats calen
grans equips de persones i grans equipaments. Serveixin com exemple
el CERN o el LIGO, formats per milers de científics i per una
aparellatge realment descomunal i, gairebé, únic. També ho podríem
ampliar a l’estudi del genoma humà o als telescopis ALMA a Xile. A
més, a posteriori, cal el tractament de totes les dades acumulades
per un superordinador, estil al MareNostrum, durant un bon període
de temps per arribar a concloure resultats.
La
ciència en general descriu tres àmbits de la naturalesa, les coses
molt grans (univers), molt petites (partícules) o molt complexes
(ADN). Avança basant-se en el mètode científic que, al seu temps,
es basa en altres dos pilars, les teories i els experiments. Per
explicar i analitzar els resultats observats utilitza el llenguatge
comú dels científics, les matemàtiques. Amb elles es construeixen
els models amb els que volem explicar els models de la naturalesa.
De
models es poden construir molts, però després cal fer els
experiments per a confirmar quin model és el correcte. Si el
resultat coincideix amb el model matemàtic plantejat el donem per
bo. Si no ho fa cal refer el model teòric. D’aquesta forma amb
l’experimentació científica basada en models és com avança la
ciència i ens permet conèixer les parts més amagades de la
naturalesa de les coses.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
240 del desembre de 2019
