La pregunta seria, sobreviurà el Sistema Solar a la mort del nostre Sol?
La mort del Sol està prevista per d’aquí a uns 4.500 milions d’anys, però algun dia arribarà. Què passarà llavors amb el Sistema solar, o el que en quedi?
El problema no comença el dia en que el Sol exploti, començarà molt més aviat. A mesura que la reacció de fusió nuclear d’hidrogen en heli es va produint i aquest darrer es va acumulant al nucli, es van succeint canvis. La combustió de l’hidrogen es veu pertorbada per la presència d’aquest nou compost i per mantenir l’equilibri li cal pujar la temperatura de les seves reaccions de fusió i tornar-se més calent.
Això significa que el Sol es torna cada cop més brillant. A l’època dels dinosaures el Sol era més tènue i d’aquí a uns centenars de milions d’anys serà insuportable. La nostra atmosfera deixarà d’existir tal com és ara i serà de diòxid de carboni. Els oceans s’evaporaran.
Conforme el Sol segueixi cremant hidrogen, s’anirà inflant i es tornarà vermell, passarà a ser una estrella gegant vermella. S’empassarà dins de la seva atmosfera solar els planetes Mercuri i Venus. Quan arribi a l’alçada de la Terra, en un dia desapareixerà el planeta. Fins el nucli de ferro es fondrà i passarà a formar part del Sol.
Els planetes exteriors també patiran. Tots ells perdran les seves atmosferes. Els anells de Saturn, fets d’aigua es fondran. Els satèl·lits d’aigua com Europa i Encèlad perdran les seves closques gelades.
Potser algun d’ells s’aprofitarà d’aquesta massa expulsada i, si la pot captar, creixarà en mida.
Però el Sol encara continuarà fent feina. En les seves darreres etapes, s’inflarà i contraurà repetidament, pulsant durant milions d’anys. Això significa que anirà empenyent i estirant els planetes que quedin fins al final capturar-los o expulsar-los del sistema.
Evidentment la zona habitable, on la temperatura superficial permet l’existència d’aigua líquida es desplaçarà cap a l’exterior. Els objectes del cinturó de Kuiper, com Plutó i d’altres planetes nans, perdran la seva fredor i es podrien transformar en mini-terres orbitant un Sol vermell.
D’aquí a milers de milions d’anys, quan el Sol deixi de cremar heli i, gairebé tot, sigui carboni i heli, s’haurà transformat en una nana blanca, després d’explotar. Ja no podrà cremar res més. Primer serà un estel molt calent però després afluixarà i deixarà d’emetre radiacions de raigs X, nocives per a la vida tal com la coneixem.
Potser en aquells moments, amb les restes de la seva pròpia explosió o, per haver capturat algun dels planetes exteriors del vell Sistema Solar, podrà sorgir un nou sistema planetari. Encara que els nous planetes estaran més a prop de la nana blanca que abans estava Mercuri del Sol i, també, estaran atrapat per les forces de marea i sempre oferiran la mateixa cara a l’estrella. Per tant la possible zona habitable serà només el limbe entre la zona fosca i la il·luminada.
No podem esperar gaires alternatives.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 260 de l'agost de 2021
