Altres descobriments importants, encara que no siguin mesures, van ser el del pèndol de Foucault (1851), que va determinar que el pla d’oscil·lació d’un pèndol era invariable i que el que girava era el planeta Terra. La descomposició de la llum solar per un prisma, feta per en Newton el 1665. En Galileu va fer un experiment llançant objectes rodons des de dalt de la torre de Pisa per a observar que la massa no importava sinó la resistència de l’aire sobre el perfil de l’objecte, el 1600.
Tornant a les mesures, destacaria la definició de metre com unitat. A l’antiguitat eren les parts del cos les que s’utilitzaven com referències per a mesures. Així fins que no es va unificar en el metre, teníem dits, pams, braces, peus, passes. I a cada poble n’hi havia la seva i, a més, variava. Vist el desgavell, l’Acadèmia Francesa de les Ciències, el 1791, el va definir com la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre. El 1960 es va definir en funció d’una longitud d’ona d’emissió del criptó-86. Avui en dia està basat en la distància que recórrer la llum, al buit, en un període de segons definit.
També va ser curiós el mètode de Galileu per a determinar la velocitat del so. Situar-se damunt d’un turó a uns 3.500 metres de distància d’un altre turó, on hi havia posicionat un canó. Fer disparar el canó i comptar el temps que transcorria entre que veia el fum sortir del canó i escoltava el so de l’explosió. Li va sortir un valor d’uns 350 m/s, quan l’acceptat avui en dia és de 340 m/s.
Saltant a mesures més grans, una de les més importants va ser la que va establir que la nostra galàxia veïna, Andròmeda, es trobava a uns 2,5 milions d’anys-llum de distància de nosaltres. Aquest valor el va establir n’Edwin Hubble el 1924. Era el límit de l’Univers en aquells moments. Ho va fer gràcies a que, examinant fotografies, va trobar una estrella variable del tipus cefeida en aquella galàxia. Havien estat descobertes per Henrietta Swan Leavitt el 1912 i permetien relacionar la brillantor d’una estrella i la distància a què s’ubicava.
El mateix Hubble, amb la col·laboració de Milton Humason, van establir el 1928, la llei de Hubble-Lemaître, coneguda com llei de recessió de les galàxies que evidencia l’expansió de l'Univers. El valor acceptat actualment per l’amplada de l’Univers és de 13.772 milions d’anys. Altre mesura cabdal pel coneixement científic.
Si anem a l’altra banda de l’escala, a la part microscòpica, la mesura més destacable, ha estat la mesura del nucli d’hidrogen, el protó, la partícula bàsica de la matèria i del 75% de tota la matèria que es coneix. Com partícula es va identificar el 1913 gràcies als experiments de Rutherford, però no va ser fins el 2010 en que es va determinar exactament el seu radi. Es va establir en 0,8414 fm (femtòmetre = 10-15 metres). Aquest valor tan petit, tan sols ha estat superat per les mesures fetes amb les ones gravitacionals, amb valors de 10-19 metres. Aquests són els nostres límits actuals.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 291 de març de 2024
