Al maig de 2022 en Quim Tarradas, dins d’una Tarda de Ciència, ens va fer una xerrada, sobre el descobriment de l’espai més proper. Em va deixar més preguntes que respostes.
La pregunta més important que em sorgí va ser: quins han estat els principals experiments fets per la humanitat que han donat com a resultat unes mesures que han sigut transcendentals pel coneixement científic?
De les que ens va parlar en Quim a la seva conferència, triaria la mesura del radi de la Terra, feta per Eratòstenes al segle III aC. Va ser el primer cop que una persona gosava donar una xifra pel valor del radi de la Terra, i, realment, l’error que va donar va ser mínim, tenint en compte els materials que va utilitzar per a fer les mesures. El més valuós va ser la utilització del pensament i el seu abast més enllà de les limitacions físiques. Va tenir la idea i només li van fer falta dues mesures, la distància entre dues ciutats, Siena i Alexandria i l’angle d’incidència del Sol a aquesta darrera, sabent que a Siena era del tot vertical, a una data determinada.
En segon lloc triaria a un contemporani seu, Aristarc de Samos. Aquest va fer una estimació, encara que no tan exacte, del radi de la Lluna i del Sol, així com de les distàncies a què estan. La raó d’aquests errors van ser l’observació visual de la Lluna, la utilització de la funció cosinus i la suposició de que la Terra romania quieta. L’error obtingut afectava les mesures en un factor de 20.
Altre xifra important seria el número π, la proporció entre el perímetre i el radi de la circumferència. Els babilonis i els egipcis ja el coneixien, els primers com la fracció 25/8=3,12 i el segons com 259/81=3,16. Però no va ser fins Arquímedes, també al segle III aC, que va demostrar que 223/71 < π < 22/7. Agafant la mitjana d'aquests valors s'obté 3,1419. Per aquest estudi també es coneix el valor π com Constant d’Arquímedes. La pregunta que em sorgeix ara seria: altres civilitzacions alienígenes, quin nom li hauran donat, perquè d’existir segur que existeix allà fora.
Altra xifra també bàsica pel desenvolupament va ser el càlcul de la velocitat de la llum, fet per en Ole Roëmer, el 1676, mesurant la diferència de temps dels trànsits del satèl·lit Ío per davant de Júpiter, quan la Terra era a prop i ben lluny, del planeta. Al temps propi del trànsit, calia sumar el temps de més que trigava la llum de viatjar entre un punt i l’altre, l’òrbita terrestre. Va donar una mesura un 30% inferior a la real, però tot un èxit pel seu temps.
La darrera que vull citar és la determinació de la Constant gravitacional (G) feta per en Henry Cavendish el 1798. Es va basar en una balança de torsió creada per John Mitchell. Va determinar la densitat de la Terra i, en conseqüència, la seva massa, tot amb una gran exactitud, només tenia un error de l’1%. Aquest experiment va demostrar que la llei d’atracció universal de Newton es complia per a qualsevol parell de cossos.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 290 de febrer de 2024
