dimecres, 2 de març del 2022

Vulcanisme a Catalunya

Quan pensem en volcans, el primer que ens ve al cap, són els de La Garrotxa. És cert, tenim el Parc Natural de la Zona Volcànica, on es descriuen una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. És el territori on existeixen més manifestacions d’aquest tipus.

Els més destacats són el Croscat, amb una alçada de 160 metres, el més alt de tota la península, juntament amb el de Santa Margarida. Com a colades basàltiques cal citar la de la Fageda d’en Jordà, originada pel Croscat, amb els seus tossols característics, així com les de Sant Joan les Fonts, amb el Molí Fondo, la cinglera de Fontfreda i el Boscarró, o Castellfollit de la Roca, totes elles seguint el riu Fluvià, totes espectaculars.

Si cal destacar alguna seria el Molí Fondo, on es poden observar tres colades superposades de diferents períodes. La més antiga de fa 600.000 anys, la segona de fa 150.000 i la tercera de fa 120.000 anys. 

Ara bé, no només la Garrotxa té rastres d’activitat volcànica. Segons explica la Maria Ortuño, al seu llibre La Terra un planeta inquiet, escrit amb la Meritxell Aulinas i en Guillem Gisbert (editat per la UB el 2018), altres comarques gironines també l’han tinguda. Així parla de l’Alt i el Baix Empordà, la Selva i el Gironès. Més enllà també el Maresme i altres zones del Llevant, així com alguns volcans submarins entre la costa de València i les Illes balears.

A la zona de Cadaqués hi ha descrit un volcà, el Puig Ferral, de fa uns 15 milions d’anys, on es troba un aflorament basàltic. També al Mas Ventós de Port de la Selva i al cap Norfeu a Roses s’observen xemeneies volcàniques (L. Pallí i C. Roqué, AEEI 1999).

Volcà de la Crosa de Sant Dalmai, a la Selva

Aquesta activitat es va mantenir fins fa uns sis milions d’anys, després va migrar cap a La Selva, que va estar activa fins fa uns dos milions d’anys i, tot seguit, va pujar fins la zona de La Garrotxa, on s’ha desenvolupat els darrers 300.000 anys. L’últim episodi va ser l’erupció del Croscat fa uns 11.000 anys.

A tot un seguit de poblacions gironines es detecten afloraments de roques volcàniques, Cadaqués, Arenys d’Empordà, Vilacolum, Corçà, Parlavà o Rupià a l’Empordà; Blanes, Tordera, Vidreres, Maçanet de la Selva i Llagostera a La Selva; Flaçà, Bordils, Sant Martí Vell, i Sant Joan de Mollet al Gironès. Altres afloraments més evidents són els del castell d’Hostalric, Sant Corneli a Fogars de La Selva, Puigsardina a Riudarenes i Sant Maurici a Caldes de Malavella.

De forma especial cal destacar la Crosa de Sant Dalmai a La Selva, de vulcanisme més recent (cent mil anys) i, per tant, més relacionada amb l’activitat volcànica de la Garrotxa. Aquest volcà és a cavall entre Bescanó i Vilobí d’Onyar i presenta un cràter de 1.300 metres de diàmetre. També se la relaciona amb la falla d’Amer (Direcció General del Medi Natural GEÒTOP 356).

A nivell de terra no és fàcil fer-ne una valoració, però amb una vista aèria, s'hi veu clarament tot el perímetre del cràter. Tots els llocs descrits es mereixen una visita.


Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 267 del març de 2022