Les necessitats
energètiques d’una ciutat desenvolupada d’1 milió de persones
es pot cobrir mitjançant
el consum de 250.000 tones de cru, un petrolier sencer, o bé,
400.000 tones de carbó, 40 trens plens. Altre alternativa seria
cremar 60 grams d’una barreja de deuteri i triti (isòtops de
l’hidrogen) i recuperar l’energia produïda segons la fórmula
d’Einstein E = m · c2
La
quantitat d’energia obtinguda en tots tres casos seria la mateixa.
Les
dues primeres formes, petroli i carbó,
són actualment les més habituals. La tercera és la més vella de
totes, doncs és el que fan les estrelles, la fusió nuclear.
Però
a nivell
planetari és la més moderna, doncs es va començar a entendre com
es produïa dins
del
mateix Sol l’any 1929
gràcies
a
Fritz Houtermans. La fusió nuclear consisteix en unir 4 àtoms
d’hidrogen en heli, passant per unes etapes intermèdies de deuteri
i triti. Aquesta reacció ocorre al nucli del Sol on la temperatura
es de l’ordre de 15 milions de graus centígrads i
transforma un 0,7% de la massa dels àtoms directament en energia.
El
que pretén l’ITER (Reactor
Experimental Termonuclear Internacional)
és reproduir a la Terra la mateixa forma d’obtenció d’energia
que
es
fa a
les estrelles. Es
va començar a parlar
el 1958, però no va ser fins el 2007 en que 35 països
diferents, el 60% de la població mundial, van firmar l’acord per
tirar-lo endavant. Està
clar que necessitem una nova font d’energia que substitueixi els
combustibles fòssils, permeti satisfer la demanda creixent i estigui
a l’abast de tothom. ITER intentarà reproduir el fenomen a escala
industrial.
No
devem confondre la fissió i la fusió nuclear. La primera és la que
es produeix a les centrals nuclears i és
radioactiva i la segona és la de les estrelles i, en comparació, és
neta.
Ara,
com fer-ho?, hem dit que la temperatura al nucli del Sol és de 15
milions de graus, aquí a la Terra, per arribar a aquesta fusió cal
pujar fins els 150 milions de graus. Deu cops més. Per contenir
aquesta temperatura no existeix cap material que ho permeti i cal
fer-ho per un mètode anomenat confinació
magnètica.
Cal portar l’hidrogen a estat de plasma i escalfar-lo per
ràdiofreqüència i
mantenir-lo
dins d’un recipient conegut com tokamak, una espècie de donut de 6
metres de diàmetre.
Actualment
s’aconsegueix obtenir rendiments positius en el balanç d’energia,
és a dir, entre l’energia que aportes per escalfar el sistema i la
que obtens com resultat de la fusió.
L’any
2025 es faran les primeres proves industrials en petita escala i
s’espera poder arribar a tenir una instal·lació a gran escala el
2060. En el primer pas s’injectaran 50 MW d’energia i s’obtindran
500 MW. Pel 2060 s’espera poder obtenir una potència de 4.000 MW.
A
Barcelona existeix
la seu de Fusion for Energy
que
és la responsable europea per donar suport al projecte ITER per tal
d’arribar a la fita del 2060 en els terminis programats.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
229 del gener de 2019
