El setembre de 2015
ja es va publicar un article parlant d'aquest tema. Ara cal
enfocar-lo des d'un altre punt de vista, ja sigui actualitzant les
dades proposades o revisant altres opinions.
Les opinions actuals
dels científics són que les mides de la nostra galàxia són
130.000 anys-llum de diàmetre, abans 100.000 a.l., i uns 2.000 de
gruix, abans 1.000. Les estrelles es troben distribuïdes tot al
llarg del disc, donant la típica forma aixafada, ja coneguda, a
l'estructura galàctica, com un barret sobre el que s'ha assentat
algú.
Aquest disc està
compost d'estrelles, gas hidrogen i pols interestel·lar. De fet,
aquesta pròpia pols és la que ens impedeix de veure la concentració
més brillant d'estrelles cap el centre. Aquesta pols absorbeix el
llum que generen i no permet veure-les. Només es poden visualitzar i
ho observem en la freqüència corresponent a l'infrarroig, on la
pols no absorbeix.
Al centre també es
troba el forat negre central conegut com SagitariA* amb una massa de
quatre milions de masses solars. Tot el voltant de la nostra galàxia
tenim una halo, com una mena d'esfera, que ens rodeja constituït per
matèria fosca. Mesura uns 650.000 a.l. de diàmetre. Contindria de
l'ordre d'un bilió de masses solars.
Aquesta matèria
fosca es va condensar primer i va atreure a la matèria ordinària
per constituir la via Làctia. Això va passar a totes les galàxies.
La distribució de la matèria, la normal i la fosca és el més
curiós. La normal pot col·lapsar en el típic disc degut a la seva
interacció amb la radiació electromagnètica, tot mantenint el seu
moment de rotació, que l'obliga a girar. A l'irradiar fotons, perd
energia i es refreda, originant la condensació en forma de disc,
donant origen a una zona de major concentració.
Per contra, la
matèria fosca, com que no interactua amb la llum i no condensa,
roman en la forma esfèrica difusa abans descrita, embolcallant tota
la Via Làctia. La hipòtesi actual proposa que inicialment es van
formar aquest halos de matèria fosca que van anar creixent fins que
van arribar a una densitat crítica en la que van deixar de créixer
i van començar a capturar matèria normal per poder arribar a formar
estrelles i, posteriorment, galàxies.
La matèria fosca
només és observable de forma indirecta, per les conseqüències de
la seva interacció. Una forma seria la velocitat de gir de les
estrelles dins de la pròpia galàxia, pel fet de que giren tan
ràpidament les interiors com les exteriors. Aquest fet dona peu a
pensar en l'existència de matèria fosca no visible.
El més clar exemple
d'aquesta existència ha estat l'estudi del cúmul de la Bala, Bullet
Cluster. En ella s'observa com dues galàxies van xocar fa 150
milions d'anys. Els estudis indiquen que la matèria normal, en vermell, interacciona d'una forma determinada, tal com es veu en visible i
raig X. La matèria fosca, en blau, no interacciona segons l'estudi fet per
lents gravitacionals.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
225 del setembre de 2018
